Report presented on "Mental Health, Youth and Inequalities"

The youth survey "Enquesta a la Joventut de Catalunya de 2022 (EJC22)" included for the first time the WHO-5 indicator to incorporate emotional wellbeing to mental health. There are 5 questions that affect key dimensions of emotional well-being: positive mood or affective well-being, vitality, meaning of life, quality of sleep and rest, and interest in daily activities.

A report prepared by UAB Department of Sociology lecturer Mireia Bolíbar for the Observatori Català de la Joventut has analysed the state of emotional well-being of the young population of Catalonia based on the WHO-5 indicator collected in the ECJ22, and examined the inequalities in this indicator resulting from the social and economic factors that cut across the life experiences of young people in order to propose policies and interventions to reverse the observed trend.

The results show that as many as 31.2% of the 15-34 year olds surveyed suffer from emotional distress. Moreover, 21.9% report a complete return to normality in terms of mood since the COVID-19 pandemic, assuming emotional distress within a framework of “normality”. Thus, not only is there an alarming spread of emotional distress among young people, but also a certain degree of normalisation of this distress.

The data also show important social inequalities in emotional wellbeing. First, large gender inequalities are observed. The prevalence of emotional distress falls to 24% for males while it rises to 38.8% in females.

Aquesta desigualtat de gènere es combina amb desigualtats per edat i segons el nivell d’estudis. Si es tenen en compte els tres factors alhora, els col·lectius més vulnerables gairebé tripliquen la taxa de malestar emocional dels que ho són menys. Així per exemple, el 19,9% dels homes de 30 a 34 anys pateixen malestar emocional, en contrast amb el 45,4% de les dones de 20 a 24 anys amb estudis baixos i mitjans. “No deixa de ser rellevant que fins i tot els col·lectius amb posicions socials més privilegiades presenten prevalences de malestar emocional relativament elevades, fet que apunta a que el malestar emocional és una problemàtica transversal en el conjunt de la població jove”, però “les dades globals sobre benestar emocional juvenil emmascaren la gran variabili­tat en l’estat de benestar emocional dins el col·lectiu juvenil en funció de la seva posición en els eixos de desigualtat”, explica Mireia Bolíbar.

Els resultats també indiquen que el malestar emocional està determinat, en gran mesura, per factors econòmics, laborals, i residencials. Mentre que pateixen malestar emocional el 24,1% de les persones de 30 a 34 anys emancipades, això ocorre en el 35,6% dels casos que, a la mateixa edat, no s’han emancipat. També, fins el 61,8% de les dones i el 46,3% dels homes amb dificultats financeres pateixen malestar emocional, mentre que només el pateixen el 26,3% de les dones i el 17,5% dels homes que no declaren cap dificultat financera. I pel que fa als efectes de la precarietat, el 49,1% de les dones i el 24,5% dels homes que presentaven trajectòries laborals més precàries pateixen malestar emocional, en contrast amb el 20,4% de les dones i el 15,3% dels homes que presentaven trajectòries estables de tipus professional.

Bolibar remarca que “en tots aquests factors s’ha detectat un clar component de gènere, en tant que les dones joves estan més exposades que els homes a situacions adverses”. A més “tots aquests factors no actuen de manera independent a l’hora d’influir en l’estat emocional de les persones joves”. Aquells que gaudeixen d’una posició social i econòmica més acomodada, com són els d’estudiants no emancipat/des, joves benestants en transició i especialment treballador/es segures i benestants, pateixen malestar emocional amb menor freqüència (30,6%; 27,9% i 18,0%; respectivament) que els més desfavorits, com ho són els de treballador/es precàries (39,3%), dones en risc d’exclusió (41,0%) i joves en situació de pobresa no emancipat/des (47,2%).

Per a les autores de l’informe, els resultats posen de manifest una situació alarmant que requereix intervencions i polítiques públiques tant mitigadores com preventives, que abordin la salut mental i emocional des d’una perspectiva de cicle de vida, integradora i interseccional, és a dir, que reconeguin la interconnexió entre els factors socials que travessen les persones joves i la seva salut mental i emocional. Cal desplegar una atenció a la salut mental pública i de qualitat, que sigui capaç d’atendre i acompanyar de forma professional aquest malestar tan estès. Cal adoptar una perspectiva més estructural, amb mesures que abordin les qüestions estructurals que contribueixen al malestar emocional. I s’ha de posar èmfasi en la reducció de desigualtats, amb intervencions universals i accessibles per a tothom però amb recursos específics per a les poblacions més vulnerables.

Link to the report:

https://dretssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Aportacions67