Set professors i professores de la UAB reben ajuts ICREA Acadèmia | ||
08.03.2023
-
La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha concedit un total de 40 ajuts ICREA Acadèmia a personal acadèmic del sistema universitari català en la convocatòria 2022, 7 dels quals han estat per a professors i professores de la UAB. Amb els ajuts ICREA Acadèmia el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat afavoreix la tasca investigadora del professorat que desenvolupa la seva activitat en alguna de les universitats públiques catalanes, amb la finalitat de millorar l’impacte de la recerca a les universitats del conjunt del país. Els professors i professores seleccionats reben 40.000 euros anuals durant un període de cinc anys. Aquests ajuts estan destinats exclusivament al personal acadèmic universitari que imparteix docència i que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora. Els investigadors i les investigadores de la UAB que reben l’ajut són:
Coordina el Grup de Recerca en Neuropatologia Mitocondrial de l’Institut de Neurociències de la UAB i treballa investigant un grup de malalties minoritàries produïdes per un mal funcionament dels mitocondris, amb l’objectiu de trobar nous tractaments que allarguin i millorin la qualitat de vida de les persones que les pateixen. A més, a partir d’aquesta recerca, ha obert altres línies d’investigació relacionades amb les resistències antibiòtiques. L’ICREA Acadèmia li permetrà potenciar la seva tasca investigadora i accelerar-ne els resultats. Albert Quitana va obtenir la llicenciatura en Biologia l’any 2001 i el doctorat en Neurociència l’any 2007, tots dos per la UAB. Durant el doctorat es va centrar en el paper de les citocines en el desenvolupament de la neuropatologia i la neuroinflamació en la lesió cerebral traumàtica. Com a estada postdoctoral, es va incorporar al laboratori del doctor Richard Palmiter de la Universitat de Washington a Seattle, on va ser investigador principal en el desenvolupament i la caracterització d’un model de ratolí de malaltia mitocondrial (síndrome de Leigh). El 2013 va ser nomenat professor adjunt al Departament de Pediatria de la Universitat de Washington i cap de grup al Seattle Children’s Research Institute. L'any 2015 va tornar a la UAB com a investigador Ramón y Cajal i amb una beca ERC Starting Grant. Xavier Pons. Catedràtic de Geografia a la UAB, dirigeix el grup de recerca Grumets, dedicat a la Ciència de la Informació Geogràfica. Amb formació també en Biologia, el seu treball principal s’ha centrat en correccions radiomètriques i geomètriques d’imatges de satèl·lit i UAV, cartografia i dinàmica de les cobertes del sòl i de paràmetres ecològics, i en el desenvolupament de sistemes d’informació geogràfica (SIG), tant pel que fa a estructures i estàndards per a geoserveis com en termes de programació (com el sistema MiraMon, iniciat l’any 1994 i que ja compta amb més de 200.000 usuaris). També ha treballat en modelització climàtica, incendis forestals i sequeres a partir de sèries temporals d’imatges de satèl·lit. Sergi Vidal. És demògraf social, professor agregat del Departament de Sociologia de la UAB i investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, on coordina l’equip de recerca en generacions i curs de vida. Ha fet estades a les universitats de Bremen, de Queensland i de Melbourne, entre d’altres. Ha estat investigador principal de diversos projectes amb finançament competitiu, incloent-hi un Consolidator Grant del Consell Europeu d’Investigació (ERC) que ha començat recentment. Actualment coordina el panell científic en Lifetime Migration de la International Union for the Scientific Study of Population (IUSSP), i és investigador afiliat del centre australià d'excel·lència en curs de vida, i de l’Institut federal alemany d’investigació de població. Raquel Piqué. Doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet estades de recerca al Centre Austral d’Investigacions Científiques (Argentina), l’Escola Superior Politècnica del Litoral (Equador), l’Institut Federal Suís de Recerca Forestal, Nival i Paisatgística (Suïssa), la Universitat de Berkeley (Estats Units) i la Universitat de Göteborg (Suècia). Actualment és catedràtica del Departament de Prehistòria de la UAB. David Reverter. El seu grup de recerca està interessat en els mecanismes moleculars que hi ha darrere de les estructures proteiques. Mitjançant cristal·lografia de proteïnes i criomicroscòpia electrònica resolen estructures de complexos proteics a nivell atòmic. La principal recerca inclou la via de modificació posttraduccional de proteïnes per ubiqüitina/SUMO, que té un paper molt rellevant en la regulació de molts processos cel·lulars i que està implicada en el desenvolupament de moltes patologies. Alba Hernández Bonilla. El seu principal interès és l’estudi dels efectes induïts per contaminants ambientals en escenaris crònics d’exposició, amb especial atenció als materials particulats, com els nanomaterials i els microplàstics i els nanoplàstics. Persegueix generar coneixement per entendre millor el risc que aquests contaminants ambientals suposen per a la salut, amb la finalitat que es pugui utilitzar per dissenyar mesures encaminades a controlar-los i així protegir el medi ambient i les persones. Neus Vidal Barrantes. Va combinar la recerca i la formació clínica. Va obtenir un doctorat (premi extraordinari) en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un màster a l'Hospital Clínic de Barcelona, esdevenint especialista llicenciada en Psicologia Clínica. Va ser investigadora predoctoral visitant a la Universitat d'Oxford i va ocupar una càtedra associada adjunta a la Universitat de Carolina del Nord a Greensboro (EUA). És professora del Departament de Psicologia Clínica de la UAB, on coordina el grup de recerca Interacció Persona-Entorn en Risc i Resiliència en Salut Mental (SGR). Ha estat membre del Consell Assessor de l'Agència Espanyola d'Avaluació de la Investigació Científica i ha exercit com a consultora de recerca de centres de salut mental. Els seus interessos són la naturalesa i els orígens dels trastorns mentals, així com les característiques psicològiques positives i adaptatives com la sensibilitat psicològica i la creativitat. |
||
|
||
|
||
Anar a Notícies |