Com cuidem els infants menors de tres anys?
A l'estudi “La cura infantil a Espanya. Estratègies i determinants socioeconòmics”, que acaba de publicar la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques, del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, s’exploren les estratègies de cura infantil utilitzades per les mares amb fills de 0 a 3 anys, així com els seus perfils sociodemogràfics, amb les darreres dades disponibles de l'Enquesta de Fecunditat d'Espanya (2018), amb dades de 1.722 mares.
Entre el 2002 i el 2022, l'escolarització de menors d'1 any a Espanya va créixer del 9,9 % al 45,8 %, i la de 2 anys del 21,7 % al 65,3 %.
Segons l'autora de l'estudi caldria “aconseguir la gratuïtat i universalitat d'aquests serveis, i això seria el punt de partida perquè les polítiques acompanyin les famílies durant les etapes de més intensitat en responsabilitats de cura.
A Espanya, el 39,6 % dels nens menors de tres anys estaven escolaritzats el curs 2018-2019, la qual cosa supera la recomanació del 33 % que la Comissió Europea va establir el 2002. Tot i aquesta dada, l'etapa 0 a 3 no és ni gratuïta ni universal, i l'oferta de cures formal i pública varia considerablement al territori espanyol, segons assenyala l'estudi.
Entre el 2002 i el 2022, l'escolarització de menors d'1 any a Espanya va créixer del 9,9 % al 45,8 %, i la de 2 anys del 21,7 % al 65,3 %. En contrast, la taxa d'escolarització per a menys de zero anys ha augmentat lentament, d'un 2,5 % el 2002 a un 13,1 % el 2022.
"Encara que l'augment de les taxes d'escolarització per al primer cicle d'atenció infantil de 0 a 3 anys és un indicador positiu de l'expansió dels serveis, aquestes xifres amaguen una realitat més complexa i diversa", assenyala la investigadora Maida Juni, sociòloga del CED-UAB, autora de l’estudi.
La investigadora coincideix amb investigacions prèvies que destaquen que l'oferta del primer cicle d'educació infantil varia considerablement entre comunitats autònomes, fruit d'una regulació feble i un model de gestió mixt publicoprivat, on destaca una forta presència del sector privat.
Una de les conclusions de l'estudi és que la cura infantil és lluny d'assolir el grau d'homogeneïtat que s'observa a edats més avançades. Per exemple, les mares espanyoles sense feina tendeixen a assumir més la cura exclusiva. En contrast, les mares sense parella solen utilitzar més l'escola bressol, ja que la manca d'una xarxa familiar pot fer que aquesta opció faciliti la conciliació.
Diferents tipus de cura
L'estudi agrupa les diferents alternatives de cura disponibles a l'Enquesta de Fecunditat en funció de la intensitat de l’ús que se’n fa (dies a la setmana) i obté com a resultat quatre grans categories:
- Cura parental: no utilitzen cap de les alternatives de cura
- Cures formals: utilitzen amb més freqüència opcions formals com l'escola infantil 0-3 i/o classes extraescolars
- Cures informals: utilitzen amb més freqüència opcions informals com els avis, altres familiars i/o una mainadera
- Altres cures: diversos casos amb poca intensitat d’ús
Per als menors d'un any, la cura proporcionada per avis o familiars és l'opció predominant entre les mares amb ocupació i en parella, mentre que la cura parental és més freqüent entre les mares no ocupades. Als 2 anys, l'escola bressol es converteix en l'alternativa més comuna per a moltes mares, amb indiferència de la seva situació laboral o familiar.
També s'observen diferències en les estratègies emprades segons els perfils sociodemogràfics de les mares. Les mares estrangeres són les que recorren més a la cura formal (55 %), seguides per les mares sense parella (52 %) i les mares espanyoles amb feina i en parella (52 %). En comparació, només el 45 % de les mares en parella i sense feina utilitzen aquest recurs, cosa que suggereix que les primeres tres categories fan servir l'escola bressol com una estratègia clau per a la conciliació.
D'altra banda, la cura informal (per exemple, els avis) és més elevada entre les mares sense parella (23,4 %) i per a les mares amb feina i en parella (27,6 %). En contrast, un 15 % de les mares estrangeres recorren a la cura informal com els avis com a estratègia més freqüent.
La investigació conclou que “les administracions tenen un recorregut ampli per garantir una millor oferta en les cures formals, per exemple expandir la cobertura i l'accessibilitat dels serveis d'atenció a la primera infància de 0 a 3 anys, encara que no n'hi ha prou per abordar de manera integral les demandes de cura”. Segons l'autora de l'estudi caldria “aconseguir la gratuïtat i universalitat d'aquests serveis, i això seria el punt de partida perquè les polítiques acompanyin les famílies durant les etapes de més intensitat en responsabilitats de cura.
ARTICLE “La cura infantil a Espanya. Estratègies i determinants socioeconòmics”,
Autora: Maida Juni. Revista Perspectives Demogràfiques. Centre d'Estudis Demogràfics. Universitat Autònoma de Barcelona. Octubre 2024.