Especialistes debaten sobre noves perspectives en estudis d'Àsia oriental a UAB Casa Convalescència

A la inauguració de la jornada, el rector de la UAB, Javier Lafuente, ha evocat la implantació d'aquest camp acadèmic a l'Autònoma, que es va iniciar amb la docència de la llengua xinesa als anys vuitanta. "La llavor que vam plantar aleshores ha anat creixent", segons ha afirmat, i ara el coneixement i les relacions amb l'Àsia oriental es caracteritza per una "transversalitat" que arriba a totes les facultats. Lafuente ha destacat el fet d'ampliar l'ensenyament de llengües i cultures asiàtiques al coreà i el japonès, així com la presència creixent d'alumnat i personal investigador asiàtic a la Universitat. El rector ha participat en la inauguració de la jornada acompanyat per la vicerectora de Relacions Internacionals i de Política Lingüística, Laura Santamaria.

Per la seva banda, Javier Parrondo, director general de Casa Àsia, ha agraït a la UAB, que ha qualificat com "un referent en estudis asiàtics", el fet d'acollir aquesta trobada anual, que compta enguany amb 130 inscripcions i representants d'una vintena d'universitats espanyoles. Ha destacat el paper jugat per la publicació de la Guía de los Estudios Asiáticos en España: análisis, evolución y perspectivas (Aranzadi 2023) i pel grup de reflexió que coordina Casa Àsia, i ha explicat que s'està treballant en una anàlisi de la situació dels estudis d'Àsia oriental a Amèrica Llatina amb l'objectiu de crear-ne també una guia.

I Carlos Moreno, director general per a Amèrica del Nord, Europa Oriental, Àsia i Pacífic del Ministeri d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, ha destacat la "importància geoestratègica" de la regió d'Àsia Pacífic, que ha estat, segons ha explicat, "tradicionalment una baula dèbil en la política exterior espanyola". Moreno ha opinat que Espanya té l'avantatge de poder operar una "triangulació" entre Àsia, Amèrica Llatina i Europa i que els estudis d'Àsia oriental, massa dependents en el passat de la perspectiva anglosaxona, poden aportar una "perspectiva europea i espanyola". A més, ha declarat que els titulats en aquest camp acadèmic poden trobar una "bona sortida professional" en les relacions amb els països de la regió.

A la trobada, Tina Chen, directora de la Penn State's Global Asias Initiative de la Pennsylvania State University, ha pronunciat una conferència titulada «Global Asias: Problems, Possibilities, Praxis» sobre la filosofia, els principis i les pràctiques que guien la recerca en el camp emergent conegut com a global Asias amb l'objectiu de considerar la seva contribució a la manera com abordem els objectes, mètodes i pràctiques a l'estudi d'Àsia des de diferents disciplines com ara els estudis ètnics, els estudis sobre migracions i diàspores o els estudis interdisciplinaris. Chen ha afirmat que aquest nou enfocament "ens convida no només a assumir una perspectiva dinàmica sinó també una metodologia dinàmica". Blai Guarné, director del CERAO de la UAB que ha intervingut per presentar la conferència, ha fet una crida a reformular la perspectiva dels estudis regionals i abordar "la presència d'Àsia més enllà d'Àsia".

Després de la conferència inaugural, ha tingut lloc la taula rodona «La transferència de coneixement als estudis d'Àsia a Espanya». Representants del Grup de Reflexió d'Estudis d'Àsia, format per acadèmics d'universitats espanyoles i coordinat per Casa Àsia, han compartit les seves consideracions sobre els reptes, les actuacions i el valor social de la transferència de coneixement en els estudis d'Àsia en les ciències socials i les humanitats en general.