"Els voluntaris som persones amb qui els interns poden desfogar-se i connectar amb l'exterior"

"Coneixes persones molt diferents i entens realitats que abans ignoraves de la teva societat".

El passat 5 de desembre va tenir lloc el Dia del Voluntariat, i volem destacar la força transformadora de les persones que dediquen temps i esforç a iniciatives socials, com les que impulsa la Fundació Autònoma Solidària (FAS). La seva tasca va més enllà d’oferir suport: obren espais d’acompanyament, escolta i esperança, contribuint a construir una societat més inclusiva. Aquest testimoni d’en Joan reflecteix com el voluntariat no només impacta positivament en les persones que en són beneficiàries, sinó que també transforma la mirada i les experiències de qui el practica.

Quan i per què vas decidir començar a fer voluntariat?

La meva inquietud pel voluntariat va sorgir després d’un viatge al Canadà, on em va impressionar molt la quantitat de voluntariat que hi havia en moltíssims àmbits de la societat. De fet, recordo que en arribar a l’aeroport de Calgary hi havia molta gent gran que es dedicaven precisament a ajudar la gent amb el que necessitessin, i a mi em van ajudar a orientar-me. Després, ho vaig veure amb molts altres factors de la societat i em va agradar tant que des de llavors, vaig pensar: “quan em jubili faré voluntariat”. Amb el que no comptava, però, era amb fer voluntariat penitenciari, però quan em vaig adreçar a la FAS, vaig veure que, entre les diferents opcions que oferien, el voluntariat penitenciari era on jo podia ser més útil.”

T’havies implicat abans en algun altre voluntariat?

“Sí, jo ja m’havia implicat en altres voluntariats, ja que amb aquest mateix convenciment que quan em jubilés voldria fer voluntariat, vaig decidir jubilar-me una mica abans precisament perquè tenia ganes de fer algunes coses que pensava que als 65 anys es podrien fer millor que als 70 anys. Així doncs, just després de jubilar-me vaig estar fent voluntariat en una comunitat d’Uganda, amb la qual ja havia tingut contacte previ cap a l’any 2013, quan vaig descobrir el turisme solidari.”

D’entre tots els voluntariats que ofereix la FAS, per què et vas decantar pel penitenciari?

Abans que m’expliquessin bé totes les opcions de voluntariat, jo portava al cap fer un voluntariat més dirigit a persones migrants, però quan vaig estar fent els cursos previs de formació de la FAS, vaig ser conscient que la majoria d’aquests són gent jove i que, per tant, jo no seria la persona més adequada per estar amb ells, ja que és més fàcil connectar amb una persona de la teva generació que no amb un avi de gairebé 70 anys.  Per tant, vaig decidir donar-li una oportunitat al voluntariat penitenciari.

En què consisteix exactament el voluntari penitenciari que fas?

He participat en diverses iniciatives. En primer lloc, vaig començar fent teatre amb persones internes perquè jo de jove havia estat implicat amb el teatre amateur. Així doncs, conjuntament amb una altra noia estudiant, vam estar fent exercicis de teatre pels interns fins que va arribar la pandèmia.

Durant la pandèmia vaig començar amb converses en anglès, primer en línia i després presencials, tot això durant tres anys en total. Actualment, col·laboro un cop per setmana amb un programa de ràdio a Quatre Camins, fent programes sobre temes culturals.

Quines van ser les primeres sensacions d’entrar en una presó?

“Impactant. Malgrat que ho hagis vist moltes vegades a les pel·lícules, impacta. El soroll de les portes que s’obren i es tanquen darrere teu, les reixes, els passadissos llargs on només sents les teves passes… tot et marca la primera vegada. Però com tot, després t’hi acostumes i amb el temps, et familiaritzes amb l’entorn.”

Què t’aporta aquesta experiència de voluntariat?

“Coneixement, coneixement del món i de la societat. Personalment, crec que aprens molt de la gent, t’ajuda a trencar amb imatges preestablertes de les persones en general, a trencar amb els tòpics. Coneixes persones molt diferents i entens realitats que abans ignoraves de la teva societat. També és motivador: en un moment en el qual estàs jubilat, et manté actiu i t’obliga a preparar-te per aportar coneixement. Al final, crec que reps més del que dones.”

Hi ha alguna història o vivència que t’hagi marcat?

“Sí. Durant el temps que vaig estar fent l’activitat de fer converses en anglès, la meva relació amb els interns era més estreta, ja que podia escollir els temes inicials de conversa i intentava ser intencional perquè ells poguessin parlar i obrir-se. Això em va donar pas a tenir una relació més intensa amb ells. Particularment, vaig poder fer més relació amb un
intern que tenia un bon nivell cultural i que havia escrit llibres, dels quals n’he llegit algun. Aquesta experiència va ser molt enriquidora i em va fer veure que
realment hi ha gent molt interessant i singular a les presons. Aquesta experiència va ser molt enriquidora i em va fer veure que realment hi ha gent molt interessant i singular a les presons.

Per què creus que és important el voluntariat a les presons?

“Potser, el que faig jo d’anar a difondre coneixement, no és el més important especialment. Però el que sí que tinc claríssim és com n’és d’important que les voluntàries vagin allà a parlar amb un intern que no té família, que és una persona que està sola, que no té altres relacions. Per tant, jo crec que és molt important, ja que als interns els va molt
bé tenir una relació amb una persona diferent d’aquell ambient, fins i tot per a desfogar-se,... cosa que segurament no poden fer amb segons qui, perquè pot tenir conseqüències. En canvi, amb nosaltres hi ha llibertat absoluta.”

Què diries per animar altres persones a fer voluntariat?

“Jo diria que és una experiència molt interessant. I precisament jo crec que la vida va d’això, de la possibilitat de tenir experiències, i aquesta és una experiència molt útil per tu. Evidentment que hi ha l’aspecte que fas més de servei, però el motiu pel qual hi vaig és perquè per mi és un coneixement. Un coneixement que adquireixes d’una part de la societat totalment desconeguda i jo crec que això és molt interessant.

Aquest és un recordatori del valor de connectar amb els altres i de la importància d’estar presents en àmbits on la solidaritat marca la diferència. Des de la FAS i des de la UAB, volem expressar el nostre profund agraïment a totes les persones voluntàries. El vostre compromís inspira i ens anima a seguir treballant plegats per una societat més justa i humana. Gràcies per ser-hi!

Si vols conèixer més sobre el voluntariat  d’en Joan i el seu programa “Ràdio quatre camins” consulta aquest enllaç.