La papallona formiguera, espècie amenaçada a Catalunya, detectada sota les línies de transport d'electricitat

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han detectat noves ubicacions de colònies de papallona formiguera (Phengaris alcon) sota les línies de transport de Red Eléctrica, que podrien servir com a refugi per a la biodiversitat i en particular, a espècies de zones obertes com aquest lepidòpter, una de les més amenaçades a Catalunya.

Igual que molts altres insectes i pol·linitzadors, la papallona formiguera està en declivi a Catalunya, on la seva distribució es limita a zones concretes del Pirineu i altres localitats en zones obertes, sovint lligades a la ramaderia extensiva de muntanya, i també a prats de sega. Darrere del descens poblacional hi ha, en gran mesura, els canvis d'ús de sòl i altres modificacions provocades per l'ésser humà.

En concret, la disminució dels usos ramaders tradicionals ha comportat un creixement del matoll i l'expansió del bosc, la fragmentació del seu hàbitat que, unit a la mida petita d'algunes de les seves poblacions, està provocant la desaparició de les poblacions d'aquesta espècie.
Aquesta tendència regressiva ha provocat que actualment la papallona formiguera estigui classificada com a amenaçada al catàleg de fauna de Catalunya i a l’Atlas y libro rojo de los invertebrados de España, del Ministeri per a la transició ecològica i el repte demogràfic.

La troballa dels nous emplaçaments i colònies ha estat possible gràcies a 'Naturaleza en Red', una col·laboració entre Redeia, matriu de Red Eléctrica, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'entitat ambiental Bufalvent, que duen a terme un projecte conjunt amb la finalitat d'investigar la biodiversitat que existeix sota les línies elèctriques; avaluar l'efecte de la gestió sobre la fauna i la flora i cartografiar les línies amb més interès com a refugis de biodiversitat d'espècies de zones obertes.

Quatre anys d'estudi

Naturaleza en Red va començar el 2020 i està centrat en els pol·linitzadors, així com en la flora associada als espais oberts generats per gestió forestal sota els carrers de seguretat de les línies de transport elèctric i els suports (també anomenats 'torres') d’electricitat.

D'aquesta manera, no només s'ha pogut avaluar la riquesa i l'abundància d'espècies de papallones sinó també de dípters i d’himenòpters. A més, els investigadors del projecte, Xavier Munill, Ana Morton i Maria Font, han destacat la gran quantitat d'espècies d'orquídies detectades sota aquestes línies.

Les línies elèctriques creen un mosaic discontinu de refugis singulars per a espècies d'espais oberts. Aquestes illes de biodiversitat, en molts casos, són espais vitals degut al grau d'amenaça actual d'algunes espècies de flora i fauna. Aquest estudi ofereix una nova visió de les zones amb gestió forestal sota la línia elèctrica, que permet mantenir i gestionar espècies pol·linitzadores i flora singular”, explica la professora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB Ana Morton.

En les dues darreres dècades, els pol·linitzadors han patit una reducció de les seves poblacions a nivell local, europeu i mundial. Aquest grup d'insectes és fonamental per a l'ecosistema perquè no només el mantenen sa i resilient, sinó que són claus per a l'agricultura i la salut de les persones.

Les línies, corredors de biodiversitat

Els resultats d'aquest estudi finançat per Redeia permetran avaluar la riquesa i l'abundància de fauna i flora que es concentra en aquests espais sota les línies, la presència d'espècies amenaçades o en perill i l'efecte de les línies com a punts de biodiversitat. S'espera que aquests resultats ajudin a realitzar una gestió que tingui en compte les espècies més vulnerables, a fi d'afavorir-ne la conservació i la dispersió.

“Aquesta col·laboració científica permet demostrar que les línies elèctriques es comporten com a corredors de biodiversitat, creant espais i oportunitats per a la fauna i la vegetació. Són 'oasis' que proporcionen refugi i aliment a una fauna molt variada. Així, sota les línies elèctriques moltes espècies es desplacen pel territori. De fet, la xarxa de transport d'energia elèctrica a Espanya podria arribar a connectar el 60% dels espais de la Xarxa Natura 2000”, afirma Antonio Calvo Roy, director de Sostenibilitat de Redeia.