La UAB avaluarà l'eficiència en la captació de biogàs a 44 dipòsits controlats de Catalunya

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), ha adjudicat la contractació d’una assistència tècnica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per avaluar l’eficiència en la captació de biogàs a tots els dipòsits controlats de Catalunya. El projecte es finançarà amb 1 milió d’euros, procedents del Fons Climàtic, que es nodreix amb el 50 % dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20 % de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Està previst dur a terme l’estudi entre els anys 2025 i 2026.

Aquest dilluns el director de l’ARC, Albert Planell, i la presidenta de l’agència, la consellera Sílvia Paneque, han formalitzat el contracte amb el rector de la UAB, Javier Lafuente, en un acte de signatura pública. En virtut d’aquest compromís, es desenvoluparà una metodologia per quantificar les emissions fugitives de metà i l’eficiència de captació de biogàs en dipòsits controlats de residus amb sistemes de captació de biogàs. La metodologia s’aplicarà a 44 dipòsits controlats catalans i permetrà determinar la situació actual de cada instal·lació.

El rector de la UAB, Javier Lafuente, ha destacat "la funció de la universitat pública per donar resposta a les necessitats de la societat". "Les administracions públiques ens hem d’ajudar", ha afirmat Lafuente, "i és molt positiu que la Generalitat compti amb la Universitat per cercar sol·lucions als problemes".

La Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, considera que "només la ciència podrà donar respostes per tal d’abordar els reptes en un context de canvi global. És important que la Universitat sigui motor d’innovació i progrés per generar un coneixemnet científic en benefici de tota la societat". Per a Paneque, "la gestió dels residus és un repte importantíssim que tenim com a país, i amb aquest projecte, que implica entorn un milió d’euros per avaluar l’eficiencia de la captació del biogàs en els principals dipòsits controlats, estem posant a punt les eines de planificació per poder fer les polítiques públiques adequades per reduir les emisions".

A Catalunya, el sector dels residus contribueix aproximadament a entre un 6 i un 7 % de  les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). El principal causant són els residus que es destinen als abocadors.

Hi ha diversos factors que incideixen en la generació de biogàs en aquests dipòsits controlats. El principal és la presència de residus orgànics biodegradables. És per això que des de fa més de 30 anys a Catalunya s’està impulsant la recollida selectiva de residus municipals (principalment els biodegradables: els bioresidus, restes vegetals, paper i cartró), evitant la seva entrada als abocadors. Però això no exclou el fet que la presència acumulada de residus biodegradables en l’interior d’abocadors al llarg dels darrers 30 o 40 anys continuï generant importants quantitats de biogàs.

El contracte signat està alineat amb el Pla Integrat d'Energia i Clima de Catalunya 2030 (PINECCAT2030), que planteja una reducció d’emissions de GEH procedents d’abocadors, per a l’any 2030 respecte l’any 2005, d’un 35 %, assolint com a màxim una emissió de 1.293,86 kt CO2 eq. Atenent a la reducció que ja s’ha produït entre l’any 2005 i l’any 2021, això suposa una reducció, en valor absolut, de 325,84 kt CO2 eq. entre l’any 2021 i 2030.

L’increment de la recollida selectiva dels residus municipals, especialment de les fraccions biodegradables, i l’extensió del pretractament de la fracció resta al 100 % (l’any 2023, es va tractar un 74,5 % de la fracció resta generada, un 3,4 % més que l’any anterior) contribuirà de forma molt rellevant a la reducció d’entrada de residus orgànics biodegradables en els abocadors. Aquestes dues mesures per importants que siguin tindran un efecte sobre tot a posteriori.

El projecte permetrà incidir de forma contundent en la reducció de les emissions de GEH procedents dels abocadors (pel que suposa la deposició de residus orgànics biodegradables durant els últims 30 o 40 anys, quan encara els índexs de recollida selectiva eren molt baixos) i facilitar la informació necessària per poder aplicar mesures efectives per  impedir o limitar al màxim la fuga de biogàs dels abocadors.

Metodologia de l’estudi

L’estudi consisteix en establir en cada cel·la de l’abocador una malla, una xarxa georeferenciada de punts, i en cada punt es mesura i es pren un valor amb un aparell. Un cop es tenen les mesures, es creen uns mapes de color que determinen quina és la quantitat de metà que s’escapa. Això permet fer uns càlculs i saber quina és la quantitat que es genera de biogàs, quina és la que es capta i quina és la que es perd i així es pot cercar l’eficiència. En els dipòsits controlats “grans” (36) es farà aquest estudi dues vegades, i en els petits (8), un sol cop. Les dades obtingudes permetran establir les mesures infraestructurals i operatives necessàries per tal d’incrementar el grau d’eficiència de biogàs als abocadors de Catalunya.