La UAB inaugura el curs amb l'objectiu d'assolir la neutralitat climàtica l'any 2030

Enginyer amb dècades d’experiència a la indústria petroquímica, Anderson ha explicat la problemàtica del canvi climàtic des d’un enfoc, ha advertit, “molt poc confortable”. Si bé la preocupació és l’increment de la temperatura, el que interessa realment són “els impactes i les conseqüències d’aquest increment, especialment la velocitat d’aquests canvis i si els éssers humans ens hi podrem adaptar”. El ponent ha recordat que els primers acords es van definir a la convenció de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de 1992 (UNFCCC), però va ser a la cimera de París on es va definir què vol dir un escalfament perillós: per sobre dels 2 graus respecte dels nivells preindustrials, “una decisió política, ja que la perillositat depèn del context”.

El darrer informe de l’IPCC 2021 és una “guia de les polítiques que s’han de dur a terme per mantenir un escalfament per sota dels 2 graus, quina quantitat de combustibles fòssils podem cremar”, ha introduït Anderson. Però des d’aleshores el coneixement científic, especialment quant als aerosols, ha millorat molt “i les quantitats de CO2 que s’ha vist que es poden emetre són molt més petites: per mantenir-nos en un escalfament inferior a 1,5 graus s’ha de reduir les emissions de CO2 un 19% cada any, mentre que per mantenir-nos sota els 2 graus s’han de reduir un 7% anual”. Per complir amb els acords de París i estar per sota dels 1,5 graus hauríem de reduir les emissions fins a zero l’any 2032, “però en realitat les emissions estan augmentant: cada mes s’emet un 2% de tot el CO2 que hauríem d’emetre en els propers 7 anys”.

El catedràtic de Manchester ha recordat que arribar a l’increment de 2 graus implica “la mort de moltes persones, la destrucció de molts ecosistemes i espècies, de moltes comunitats, gent pobre, típicament de color, amb poca influencia política i amb molt poca aportació a les emissions de CO2”. Si realment volem arribar a estar per sota d’un increment de temperatura de 2 graus al 2050 “hauríem de reduir les emissions des d’aquesta mateixa tarda”, ha sentenciat Anderson, tot apuntant com a exemple que “tenim la llum del sol, una universitat moderna i aquesta sala té el llum encès perquè no té finestres. No calen tecnologies punteres, existeixen finestres des de fa molts anys.”

Per a Kevin Anderson, les xifres cap a les ‘zero emissions’ surten d’unes tecnologies futures que no existeixen, per absorbir tones i tones de CO2: tecnologies d’emissions negatives, “unes paraules que assumim i la comunitat acadèmica ha triat callar”.

Com a possibles mesures, Anderson apunta cap a una innovació tecnològica accessible per a tothom, “una mena de pla Marshall però multiplicat per 1000”. “Hem de fer que l’eficiència energètica no sigui un luxe, que sigui habitual. Remodelar les cases més antigues per fer-les mes eficients energèticament, deixar de construir edificis poc eficients”. I pel que fa al transport, millorar el transport públic i incrementar els carregadors elèctrics en zones rurals, “no cal instal·lar carregadors elèctrics a les ciutats: a les ciutats no cal vehicle elèctric perquè no cal vehicle privat”, defensa Kevin Anderson. I cal tenir molt en compte les desigualtats, ja que “l’estil de vida de l’1 % que guanya més és responsable de gran part de les emissions”.  

Anderson ha animat a assolir els canvis necessaris per reduir les emissions tot recordant que “les persones com a individus de la societat també tenim poder. A tots els nivells podem ser factors de canvi”. “Des del punt de vista intel·lectual hem de ser pessimistes, ja que el pessimisme de l’intel·lecte ens portarà a l’acció, però l’optimisme ens ha de guiar en la manera com hem de treballar”, ha conclòs el professor de la Universitat de Manchester.

Una universitat pionera

En la seva intervenció, el rector Lafuente ha agraït al professor Anderson una lliçó magistral "que ens interpel·la com a societat" tot recordant el "compromís inequívoc" de la UAB amb la lluita contra el canvi climàtic, una universitat "pionera en l'aplicació de polítiques mediambientals i en assumir una gestió responsable de l'espai i dels recursos". Els nous Estatuts de la institució "assumeixen la lluita contra l'emergència climàtica" i el curs passat, segons ha recordat, es va aprovar "un ambiciós programa de política climàtica per tal d'eliminar l'ús de combustibles fòssils, disminuir la petjada de carboni i compensar les emissions de gasos d'efecte hivernacle".

A banda de la política mediambiental, Lafuente s'ha referit a l'acció de govern de la universitat per afirmar que "ha d'anar en dues direccions: d'una banda, enfortir les estructures de personal i assegurar el relleu generacional i, de l'altra, fomentar polítiques que assegurin la igualtat i la convivència de tots els membres de la comunitat universitària". El rector ha ressaltat algunes iniciatives destacades de la UAB com ara el desplegament gradual de l'aprenentatge basat en reptes,  el foment de l'ocupabilitat de l'alumnat o l'aposta per la recerca oberta i la ciència ciutadana, sempre amb l'objectiu que la Universitat sigui "un motor de transformació i de progrés social". Una aspiració que ja estava reflectida en el document fundacional conegut com a Manifest de Bellaterra, del qual es commemorarà, el proper mes de febrer, el cinquantè aniversari.

En aquest sentit, ha reivindicat que, "si volem que les universitats despleguin tot el seu potencial, calen polítiques públiques i mesures concretes que ho afavoreixin". Lafuente ha celebrat que el govern de la Generalitat hagi manifestat els objectius d'assolir "una inversió equivalent a l'1% del PIB per al 2030", "incrementar fins als 1.400 milions d'euros el finançament del sistema públic d'universitats" i doblar la dotació actual del pla d'inversions. D'altra banda, el rector ha tingut també unes paraules de solidaritat amb la població palestina que pateix actualment una escalada bèl·lica, tot recordant que la institució ha augmentat "les beques extraordinàries UAB Refugi fins als 130.000 euros" i ha aprovat "una convocatòria extraordinària de 148.500 euros més per a estudiants de Palestina que encara estan residint a la franja de Gaza, Cisjordània o països veïns".

Entre les 200 millors del món

Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, ha felicitat la UAB per situar-se entre les 200 millors universitats del món segons el darrer rànquing de Times Higher Education i ha lloat el compromís de la Universitat amb el benestar i el progrés de la societat, tot fent una crida a la institució a contribuir a l'objectiu de govern de consolidar Catalunya com una de les regions més innovadores d'Europa.

Per la seva banda, Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, ha afirmat que les institucions han de fer "una aposta clara" per la ciència i les universitats tot assegurant "la suficiència del finançament i atenent a les particularitats de cada campus". I Ramon Alberich, vicepresident del Consell Social de la UAB, ha destacat els "objectius compartits" entre la Universitat i el teixit social del seu entorn i el "potencial impressionant de la Universitat" per catalitzar aquestes sinergies.

A l'acte, la secretària general de la Universitat, Esther Zapater, ha presentat la memòria institucional del curs 2023-2024, que ha estat projectada en format de videomemòria. La cerimònia ha estat amenitzada, a més, per l'actuació del Cor de la UAB, que ha interpretat The Times They Are A-changin' de Bob Dylan, dos temes de Poire Vallvé que adapten sengles poemes de Vicent Andrés Estellés i Àngel Guimerà, i el tradicional cant universitari Gaudeamus igitur.