Nou estudi revela un notable suport públic als EUA a polítiques ecosocials que vagin més enllà del creixement econòmic

L’estudi, liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la London School of Economics and Political Science (LSE), va avaluar el suport del públic estatunidenc a quatre propostes ecosocials clau: la reducció de la jornada laboral (de fins a 28 hores setmanals), la limitació de la producció de combustibles fòssils, la provisió de serveis bàsics universals i la regulació de la publicitat de béns amb altes emissions de carboni.

La recerca, publicada a la revista Ecological Economics, també va examinar com els comportaments individuals de reducció de consum o «suficiència» —com ara adoptar dietes basades en aliments d’origen vegetal, evitar vols, caminar o prioritzar transports sostenibles, com la bicicleta— influeixen en el suport a aquestes polítiques, així com l’impacte d’emmarcar aquestes propostes dins d’una agenda més àmplia de transformació social (com el decreixement, encara que sense esmentar el terme explícitament).

L’estudi revela que la majoria dels participants van preferir aquestes polítiques ecosocials davant de les polítiques existents. Les restriccions a l’extracció de combustibles fòssils i la provisió d’atenció mèdica universal van ser particularment ben valorades. Les persones més compromeses amb comportaments de suficiència van mostrar més suport a polítiques ecològiques, amb un suport més destacat a les restriccions de combustibles fòssils. Per contra, el suport a mesures d’orientació social, com ara la reducció de les hores de treball o l’atenció mèdica universal, va ser menys generalitzat i depenia d’altres factors.

L’anàlisi suggereix que el suport a aquestes polítiques socials podria ser més gran entre individus amb valors ecosocials i nivells més alts de privilegi, com ara ocupació laboral a temps complet, un nivell educatiu més elevat i més ingressos. Tanmateix, emmarcar aquestes polítiques dins d’una narrativa ecosocialista i de límits al creixement no només no en va disminuir el suport, sinó que el va incrementar, com en el cas del suport a l’assistència mèdica universal.

Els responsables de polítiques segueixen ignorant les freqüents crides de científics i organitzacions de la societat civil per desmantellar la indústria de combustibles fòssils, i prioritzen, en canvi, el «creixement verd».

De l’estudi es desprèn que l’electorat estatunidenc estaria disposat a avançar cap a agendes de polítiques que redueixin la dependència dels combustibles fòssils (per exemple, a través de límits), cosa que milloraria la qualitat de vida de la ciutadania. Exemples destacats inclouen l’atenció mèdica universal com a dret humà per a tothom amb independència del seu estatus socioeconòmic o la seva ocupació, i la reducció de la jornada laboral com a eina per promoure el benestar.

Aquestes agendes van més enllà dels objectius basats només en el creixement econòmic per assolir metes ecosocials. Els autors indiquen que els plans de transició per a indústries contaminants podrien tenir un atractiu ampli. «Les agendes de polítiques ecosocials poden protegir els treballadors i donar-los suport en la recerca de nous llocs de treball que beneficiïn la societat sense fer malbé el planeta», indica Dallas O’Dell, investigadora de l’ICTA-UAB i primera autora de l’estudi.

No obstant això, adverteix que, a l’hora de promoure comportaments individuals de suficiència, és fonamental considerar els nivells de privilegi de la ciutadania, ja que podrien influir en el suport a polítiques socials més àmplies. «Fomentar la reducció del consum individual entre els menys privilegiats podria provocar que rebutgin polítiques més àmplies, especialment de tipus social», afegeix.

Aquest estudi obre la porta a noves estratègies de comunicació i mobilització per a una transició socioeconòmica més justa i inclusiva, que ampliï el benestar i redueixi la dependència del creixement econòmic. Els autors subratllen la necessitat de continuar investigant com es poden adaptar i comunicar aquestes polítiques per inspirar un moviment ecosocial que inclogui totes les audiències, sense distinció d’estatus socioeconòmic.
 

Resultats electorals: una contradicció?

Segons la investigadora Dallas O’Dell, les conclusions de l’estudi podrien semblar contradictòries davant dels resultats electorals que van donar la victòria a Donald Trump recentment. Cal assenyalar que les enquestes es van fer el setembre de l’any 2022, un període en què Trump va estar menys actiu, «per la qual cosa els enquestats van poder reflexionar i considerar les polítiques analitzades en un context menys polititzat».

O’Dell destaca que ni republicans ni demòcrates van centrar la seva campanya electoral en propostes de polítiques concretes. Trump es va centrar en narratives ideològiques (com oposar-se a la immigració) amb idees generals i propostes per combatre-les (per exemple, deportacions massives), mentre que Kamala Harris es va enfocar en les raons per les quals no s’havia de votar Trump i va oferir poques alternatives per canviar l’statu quo. «Cap de les dues campanyes no va centrar l’atenció en instruments polítics concrets, especialment en aquells que influirien en el benestar de la gent normal i corrent o del planeta. Les propostes ecosocials analitzades a l’estudi no van figurar a l’agenda electoral», indica O’Dell. Així, doncs, el criteri de l’electorat segurament es va centrar més en el carisma dels candidats i en les seves habilitats i capacitats retòriques, i menys en qüestions polítiques concretes, com les avaluades a l’estudi.

«El vot a un candidat o a un altre no tindria relació directa amb el suport o no a unes polítiques concretes, i el sentit del vot dels electors podria haver anat fins i tot en contra de les seves creences sobre temes polítics», incideix. Això quedaria palès en el fet que Trump va obtenir gairebé el 50 % dels vots dels electors d’entre 18 i 29 anys (en comparació amb el 30 % l’any 2020). Molts dels votants d’aquesta franja d’edat semblaven divergir de Trump en diversos temes, estar més preocupats per l’economia i el canvi climàtic (que no pas per la immigració) i voler més intervenció governamental en la sanitat i el deute estudiantil. Aquestes creences serien molt més compatibles amb el suport al tipus de polítiques ecosocials analitzades, adreçades a millorar les condicions de vida i reduir la desigualtat.

 

O'Dell, D., Contu, C, and Shreedhar, G. Public Support for Degrowth Policies and Sufficiency Behaviours in the United States: A Discrete Choice Experiment. Ecological economics. 228 (2025) https://doi.org/10.1016/j.ecolecon.2024.108446