Presentada la nova Càtedra de l'Exili Literari Republicà de la UAB

Manuel Aznar, catedràtic de literatura espanyola i director de la Càtedra, ha explicat el procés que ha dut a la seva creació i ha detallat les activitats que està previst dur a terme en aquest primer any, com ara la convocatòria d'una beca de recerca per a tesis doctorals sobre la literatura de l'exili espanyol republicà, la publicació d'un llibre sobre l'obra de l'expert en la matèria i antic docent de la UAB José Carlos Mainer o la creació d'una nova revista titulada Los Setenta, restringida a autors i autores "amb un mínim de setanta anys" i codirigida per l'editor Abelardo Linares i el propi Aznar.

La degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Margarita Freixas, s'ha congratulat per la creació d'aquesta nova plataforma tot afirmant que "les humanitats mereixen tenir càtedres" que donin impuls a la recerca en aquest camp acadèmic. Ha dedicat unes paraules de lloança a la tasca realitzada pel professor Aznar i que ha fructificat en aquest nou projecte, per al desenvolupament del qual, ha afirmat que la Facultat ofereix els seus mitjans. Per la seva banda, la directora del Departament de Filologia Espanyola, Marta Prat, ha celebrat que la càtedra contribuirà a "la recuperació d'un patrimoni cultural oblidat durant anys", i el director del GEXEL-CEDID, José Ramón López, ha valorat que la consecució de la càtedra és "un somni" i suposa "un reconeixement a moltes coses però, sobretot, al treball del professor Aznar".

Seguidament, Didi-Huberman, un dels principals pensadors actuals sobre la imatge i l'art, ha pronunciat una lliçó magistral al voltant de Bergamín, coetani de la generació del 27 i figura destacada de l'exili literari republicà, i la seva visió sobre l'art partir dels seus escrits en què va parlar de la tauromàquia com un "espectacle immoral" i "anacrònic" però "educador de la intel·ligència" que consisteix en "burlar el dimoni, la bèstia". Segons Didi-Huberman, "la burla es tan subtil com un corrent d'aire", el breu interval que, en la tauromàquia, marca la distància respecte el perill de mort. El filòsof ha projectat vàries il·lustracions de Francisco de Goya relacionades amb el pensament de Bergamín i amb els conceptes de monstruositat i misteri sobre els que ha reflexionat. "Tota creació o poesia -ha afirmat- es fa contra el dimoni", i ha dissertat sobre la "tremolor dialèctica" de l'art: "Tot allò que és vida, gràcia i misteri en l'obra d'art es pot resumir en la consonància paradoxal entre temps i contratemps, so i silenci; mai serà harmònica sinó més aviat commoció, xoc, sorpresa, emoció".