Reclamen substituir la munició de plom per la d'acer en el tir esportiu
Segons un estudi de la UAB i de la Universitat de Guelph (Canadà), cada esportista de les especialitats olímpiques de tir utilitza un miler de cartutxos per setmana i dispersa al voltant d’1,3 tones anuals de plom en l’entorn, amb efectes nocius per a la fauna i l’agricultura.

Els investigadors mostren com l’entrenament d’aquests atletes implica l’utilització d’aproximadament un miler de cartutxos cada setmana per persona, i una dispersió anual en el medi ambient d’unes 1,3 tones de plom. Aquest metall suposa un risc de contaminació dels cultius i d’intoxicació per als animals, en especial per a les aus, que confonen la munició amb petites pedres i la ingereixen.
Tot i que des de fa 10 anys existeix munició esportiva alternativa no tòxica, fabricada amb acer, el Comitè Olímpic Internacional confia la regulació sobre el tipus de munició a la Federació Internacional d’Esports de Tir (ISSF), que només accepta la munició de plom per a les competicions oficials. Això fa que en alguns països, com Dinamarca, Suècia i els Països Baixos, en que l’ús de munició de plom està prohibit, s’hagin de fer excepcions pels entrenaments i les competicions de tir olímpic dels seus atletes.
L’estudi assenyala que el plom, segons el tipus de terreny, es pot dissoldre, dispersar per les aigües subterrànies, i arribar a ser assimilat per la vegetació. D’aquesta manera, s’ha descrit casos de terrenys agrícoles contaminats per plom procedent d’instal·lacions de tir esportiu a la República Txeca, on el plom va passar als cereals; a Finlàndia, on s’ha descrit contaminació de camps de nabius i a Nova Zelanda.
A més del plom, l’estudi remarca que la munició fabricada amb aquest metall també conté arsènic i antimoni, dos metalls tòxics que són alliberats al medi quan la munició es degrada i que també contribueixen a incrementar el risc ambiental d’aquesta pràctica.
Segons els autors, el problema de l’ús de plom en la munició podria estar solucionat abans del 2020, amb noves mesures reguladores i la substitució gradual de la munició tòxica per la d’acer.