Un manifest reivindica la ràdio com «la veu lliure de les societats lliures»

El manifest fa una crida a exigir «una ràdio bona, amb rigor, transparència i independència» que tingui «un paper rellevant en la defensa dels valors democràtics», i reclama l'alfabetització mediàtica i la ràdio de proximitat. El van llegir Clàudia Arcarons, Pol Batalla, Max Riberas i Lola Santiago, quatre estudiants de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB que, com va expressar Enric Marín, degà de la facultat, «representen el futur de la ràdio».

Marín va explicar que el llegat del congrés es concreta en aquest manifest i en una publicació de l'Institut de la Comunicació de la UAB que recollirà els continguts de les ponències i els debats. Jaume Serra, delegat de PRISA Media a Catalunya, va agrair la participació de totes les persones que havien fet una ponència en el congrés i es va congratular de la col·laboració entre el món acadèmic i el sector professional que ha propiciat aquesta trobada.

A continuació, podeu trobar el manifest:

La veu lliure de les societats lliures

La ràdio va ser el primer mitjà de comunicació social que va aprofitar l'espectre radioelèctric per arribar a totes les llars, a tots els racons. Amb la ràdio va començar una modernitat caracteritzada per les comunicacions electròniques de proximitat i d'accés universal.

Molt ràpidament, la ràdio va esdevenir un potentíssim suport d'informació, difusió cultural i entreteniment. Un dispositiu de comunicació pròxim i de companyia que ha contribuït a la integració social i ha ajudat a combatre la soledat.

En els cent anys que han transcorregut des de la primera emissió de Ràdio Barcelona, el mitjà radiofònic ha demostrat una capacitat extraordinària d'adaptació al canvi. Avui, però, vivim temps de transformacions tecnològiques accelerades en el camp de les comunicacions que fan necessària una reflexió crítica sobre el present i el futur de la ràdio, de l'àudio. Per això mateix, manifestem:

1. La ràdio, universal i gratuïta, de gestió pública o privada, és una eina fonamental per a l'enfortiment de la democràcia. La ràdio ha de tenir un paper rellevant en la defensa dels valors democràtics, com ara la pluralitat ideològica, la diversitat lingüística i cultural i la cohesió social. La comunicació rigorosa i responsable és còmplice natural de la democràcia.
2. La ràdio és el mitjà d'informació que comunica més bé en temps real. Davant dels perills de la desinformació, té l'oportunitat de ser fidel als valors que l'han dut a ser un mitjà durador i de confiança gràcies a la seva alta credibilitat. Més que mai, és imprescindible exigir una ràdio bona, amb rigor, transparència i independència.
3. En un sistema de comunicació cada cop més fragmentat i desregulat, és urgent fomentar l'educació mediàtica des de les primeres etapes formatives perquè el jovent pugui distingir entre canals fiables i canals que desinformen. Aquesta alfabetització mediàtica hauria de ser extensible al conjunt de la societat.
4. Com ja ha fet tradicionalment, la ràdio necessita desplegar totes les seves capacitats per arribar als públics joves. La innovació a les xarxes i les plataformes de consum ofereix l'oportunitat d'arribar a noves audiències i captar-les per a la ràdio.
5. La ràdio de proximitat és una eina de cohesió territorial amb una capacitat per crear comunitat que no té cap altre mitjà. Cal crear les condicions que li permetin desenvolupar la seva activitat, independentment de la grandària de les audiències i dels mercats als quals s'adreça.
6. Com a indústria cultural clau i creadora de continguts, la ràdio requereix una legislació que ofereixi seguretat jurídica, que protegeixi els drets de propietat intel·lectual i que doni resposta als desafiaments dels nous formats i les noves tecnologies. La ràdio és un impulsor i divulgador extraordinari de la cultura i la música. És cultura en el sentit més genuí del concepte, i així és com s'ha de percebre des de tots els estaments de l'Administració, que han de reforçar el paper de la ràdio en la seva funció de fomentar el talent i la creativitat.
7. La ràdio és, i continuarà sent, un suport únic de comunicació publicitària gràcies a la capacitat creativa del so. Paradoxalment, encara no té el pes en el mercat de la publicitat que li correspondria per la seva penetració social i la seva eficàcia comunicativa. Apel·lem a la responsabilitat de les empreses anunciants, que, amb les seves decisions d'inversió publicitària, contribueixen a garantir la sostenibilitat democràtica.
8. Les tecnologies digitals interactives de la comunicació han multiplicat la capacitat de distribució i escolta de la ràdio. En aquest context, els organismes reguladors haurien d'impedir que es consolidin oligopolis tecnològics que la puguin deixar fora dels sistemes de distribució emergents, fet que trencaria la relació directa amb l'oient.
9. D'acord amb la imatge que va suggerir Iñaki Gabilondo en aquest congrés, la ràdio ha funcionat històricament com una «nau d'abastiment». També va succeir amb la música quan va passar de ser un contingut de ràdio tradicional a tenir un canal propi. Avui, amb els pòdcasts, els productors d'àudio han multiplicat la seva capacitat de desenvolupar formats innovadors que enriqueixen la indústria radiofònica i arriben a nous públics.
10. La ràdio té un gran repte amb la irrupció de la intel·ligència artificial. És imprescindible que domini el potencial d'aquesta tecnologia, que està obrint una nova era en el camp de la generació i la distribució de continguts. Aquest repte esdevindrà una gran oportunitat si s'afronta amb coneixement, capacitat innovadora, ètica i responsabilitat social.

En els seus cent anys d'història a Espanya, la ràdio ha afrontat els canvis socials i tecnològics i s'hi ha adaptat. El congrés conclou amb la convicció que continuarà fent-ho en les pròximes dècades.

Barcelona, 16 de novembre de 2024