Física

Avenços

Reducció del temps necessari per mesurar la viscositat d’un vidre

Tal com es detalla en un treball recentment publicat, físics de la Universitat de la Sapienza a Roma, del Politècnic de Milà, de la UAB i del Centre d’Investigació MATGAS han demostrat experimentalment que vidres en equilibri flueixen de forma apreciable a temperatures finites, posant en qüestió un dels pilars de les teories de l’estat vitri.

[+]

Avenços

Nou polarímetre basat en la refracció cònica

Els polarímetres són instruments òptics que permeten la determinació de la polarització de la llum i la caracterització d’elements polaritzants a partir de mesures d’intensitat, i són àmpliament utilitzats en diversos camps. Investigadors de la UAB han dissenyat un nou model de polarímetre complet basat en el fenomen de la refracció cònica format per dos cristalls biàxics.

[+]

Avenços

La cambra òptica: manipulant macropartícules amb llum

Des de finals dels anys 70 del segle passat s’han anat desenvolupat diverses tècniques òptiques per capturar i transportar àtoms individuals o cèl·lules, per exemple, que només funcionen per a partícules microscòpiques. Investigadors del Grup d’Òptica del Departament de Física de la UAB han aconseguit crear una ampolla òptica, que permet capturar partícules macroscòpiques.

[+]

Avenços

Per què l’expansió de l’Univers és accelerada?

Al segle passat es va constatar que tant la distància entre les galàxies com el ritme d’expansió de l’Univers augmenten. Cap de les explicacions sobre què provoca aquesta expansió gaudeix de consens general, però tenint en compte que l'Univers obeeix les lleis de la termodinàmica i per tant ha de tendir a un estat d'equilibri, la seva expansió ha de ser accelerada.

[+]

07/2013 -

Sintetitzada una nova molècula imant

Investigadors de l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) de Barcelona, adscrita a la UAB, l'Institut de Ciència de Materials d'Aragó (ICMA-CSIC) de Saragossa, l'Acadèmia de Ciències de Moldàvia i l'Institut de Química Molecular de Romania acaben de sintetitzar i descriure les propietats magnètiques d'una nova molècula imant, el {Dy (α-fur)3}n, un compost basat en el disprosi com a ió magnètic i furoats com lligands orgànics.

Referències

E. Bartolomé, J. Bartolomé, S. Melnic, D. Prodius, S. Shova, A. Arauzo, J. Luzón, F. Luis y C. Turta “{Dy(α-fur)3}n: from double relaxation single-ion magnet behavior to 3D ordering”, Dalton Transactions, 42(28), 10153-10171 (2013).

Investigadors de l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) de Barcelona, adscrita a la UAB, han participat en la sintetització i descripció de les propietats magnètiques d'una nova molècula imant, el {Dy(α-fur)3}n, un compost basat en el disprosi com ió magnètic i furoats com lligands orgànics. 

En aquesta nova molècula imant la posició d'un dels lligands al voltant del ió de disprosi afecta fortament la transició entre els estats de spin "dalt" i "baix". Un nou tipus d'electrònica (la "spintrònica"), que podria augmentar considerablement la densitat d'emmagatzematge d'informació dels dispositius actuals i facilitar la computació quàntica, s'està desenvolupant ràpidament en l'actualitat. La "spintrònica" es basa en els anomenats imants atòmics, capaços de mantenir dos estats, definits pel "spin" electrònic cap a "dalt" ("1") o cap a "baix" ("0") separats per una barrera energètica.

Un dels reptes a dia d'avui és comprendre els factors que determinen l'alçada de la barrera energètica que separa els estats "dalt" i "baix", i els mecanismes de transició clàssics i quàntics entre ells. Curiosament, al {Dy (α-fur)3}n s'ha demostrat que com que la posició relativa d'un dels lligands, la barrera energètica es pot arribar a triplicar. Això demostra que no només l'entorn de coordinació més proper, sinó també els lligands que envolten l'ió afecten fortament la barrera energètica, el que pot donar pistes sobre com dissenyar ions atòmics amb barreres cada vegada més altes.

A més, s'han investigat les propietats magnètiques del compost fins a temperatures d'uns pocs miliKelvin. S'ha vist que a 66 mK, el {Dy (α-fur)3}n es queda "congelat" en un estat ordenat en 3D, format per cadenes de disprosios amb els spins paral·lels, acoblades a cadenes adjacents amb els spins antiparal·lels.

Elena Bartolomé.
Escuela Universitaria Salesiana de Sarrià (EUSS).

ebartolome@euss.es

2024 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388