Biologia
Una nova espècie de cocodril dels aiguamolls costaners del Cretaci dels Pirineus
Un estudi encapçalat per l’investigador Àlex Blanco de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu la nova espècie de cocodril Allodaposuchus palustris de fa uns 70 milions d’anys als jaciments de Fumanya (Berguedà, Barcelona), rics en restes de dinosaures. A diferència d’altres espècies d’hàbitats fluvials d’aquest gènere exclusivament europeu, A. palustris vivia en una zona d'aiguamolls costaners de salinitat variable. La troballa, publicada a la revista PLOS ONE, situa aquest gènere dins del grup Crocodylia, que inclou els cocodrils, caimans, al·ligàtors i gavials actuals.
Referències
Blanco, A.; Puértolas-Pascual, E.; Marmi, J.; Vila, B.; Garcia-Sellés, A. Allodaposuchus palustris sp. nov. from the upper Cretaceous 1 of Fumanya (south-eastern Pyrenees, Iberian Peninsula): systematics, palaeoecology and palaeobiogeography of the enigmatic allodaposuchian crocodylians. PLOS ONE. 2014, vol. 9, num. 2. doi: 10.1371/journal.pone.0115837.
Marmi, J.; Vila, B.; Martín-Closas, C.; Villalba-Breva, S. Reconstructing the foraging environment of the latest titanosaurs (Fumanya dinosaur tracksite, Catalonia). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. 2014, vol. 410, p. 380-389. doi: 10.1016/j.palaeo.2014.06.007.
Al final del Cretaci, fa entre 72 i 66 milions d’anys, l’àrea que actualment ocupen els Pirineus tenia un aspecte molt diferent al que coneixem actualment. Era una zona amb un relleu molt suau, solcada per nombrosos rius i amb zones d’aiguamolls i maresmes d’aigua dolça i salada sota un clima subtropical que afavoria el creixement d'unes coníferes extingides semblants als xiprers, a més a més de palmeres, falgueres i caròfits (un grup d’algues d’aigua dolça). En aquest paisatge, on hi abundaven els darrers dinosaures que van viure a Europa, cal afegir-hi ara la nova espècie de cocodril Allodaposuchus palustris, descrita per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
Les troballes realitzades en els jaciments de Fumanya (Berguedà, Barcelona) entre els anys 2004 i 2008 utilitzades per descriure la nova espècie inclouen restes del crani i de l’esquelet postcranial i permeten concloure que aquest gènere endèmic d’Europa no és tan primitiu com es pensava fins ara. El gènere Allodaposuchus va ser descrit l’any 1928 i, fins ara, només se’n coneixien dues espècies: A. precedens trobada a Romania i A. subjuniperus, provinent de jaciments de l’Aragó. Ambdues espècies van ser descrites exclusivament a partir de restes cranials, fet que va provocar que s’interpretessin com a cocodrils primitius.
Imatge 1: Reconstrucció d'Allodaposuchus precedens de Nobu Tamura (http://spinops.blogspot.com) – Treball propi. Sota llicència GFDL via Wikimedia Commons.
La descripció d’aquesta nova espècie amplia el rang ecològic d’aquest gènere. A diferència de les dues espècies conegudes anteriorment que vivien en ambients fluvials, Allodaposuchus palustris vivia en un hàbitat d'aiguamolls costaners, d’aquí el seu nom. “Aquesta zona d'aiguamolls era un mosaic de llacs d'aigua dolça on vivien les algues caròfites, planes fangoses inundades d'aigua salabrosa i petits pantans on creixien les coníferes extingides del gènere Frenelopsis, palmeres i falgueres. Els aiguamolls eren l’hàbitat de peixos, tortugues i ramats de titanosaures ”, explica Àlex Blanco, responsable de la investigació que ha estat publicada a la revista PLOS ONE.
La nova troballa allunya el gènere Alladaposuchus del grup basal dels cocodrils amb els que es relacionava fins ara (els Hylaeochampsidae), i el situa dins del grup dels Crocodylia, que inclou totes les espècies actuals de cocodrils, caimans, al·ligàtors i gavials. La troballa suggereix que les diferents espècies d’Allodaposuchus es van originar en el domini Ibero-Armoricà (una illa situada al sud-oest d’Europa i que estava formada per l’actual península ibèrica i França) fa uns 80 milions d’anys, i que posteriorment es va dispersar per les restes de l’arxipèlag europeu donant lloc a diferents espècies.
Imatge 2: Cladograma dels cocodrilomorfs amb la nova espècie.
Uns Pirineus subtropicals trepitjats pels titanosaures
La descripció de la nova espècie de cocodril aporta nova informació sobre la fauna d’aquesta zona que ha generat nombroses publicacions científiques en els darrers anys. El conjunt de jaciments de Fumanya tenen una extensió de més de 38.000 m2 i són coneguts internacionalment per les més de 3.500 petjades de titanosaure que van quedar al descobert l’any 1985, quan va finalitzar l’explotació minera d’aquesta zona. El seu estudi ha permès fer inferències sobre la locomoció d’aquests animals i han permès reconstruir l’ambient en el qual van viure aquests animals.
Un altre article publicat fa pocs mesos per l’investigador de l’ICP Josep Marmi ha contribuït a descriure la vegetació d’aquesta zona i a associar els titanosaures a la mateixa zona d’aiguamolls costaners que Allodaposuchus palustris. A partir de l'estudi de diferents nivells amb petjades representats en les roques sedimentaries que es van originar en aquests aiguamolls, s’han identificat dos comportaments diferents d’aquests animals: en la zona amb més vegetació s’observa una concentració 10 vegades superior de petjades, el que sembla indicar que eren zones d’alimentació. En la zona no vegetada, en canvi, hi ha menys petjades i els animals es desplaçaven de forma més erràtica, aparentment sense un objectiu concret.
Les restes vegetals trobades en femtes fossilitzades de titanosaures de l’Índia serien concordants amb la vegetació que creixia als aiguamolls costaners dels Pirineus, de les cuals se suposa que s'alimentaven els titanosaures de Fumanya.
Imatge superior esquerra: Algunes de les restes de la nova espècie trobades a Fumanya (Barcelona).
Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)
2024 Universitat Autònoma de Barcelona
B.11870-2012 ISSN: 2014-6388