Art i Història
Estudi dels caps claves del jaciment de Chavín d’Huántar
L’arqueologia comunament s’ha acontentat amb l’estudi estètic/iconogràfic de les formes de representació en la prehistòria. Aquesta investigació considera que aquestes aproximacions, a més de ser apriorístiques, no aporten informació sociològica per a l’estudi de la realitat social en una determinada situació històrica. A través d’un cas concret d’estudi, els caps claves del jaciment arqueològic de Chavín d’Huántar, s’ofereixen les principals formulacions teòriques i metodològiques per a la inclusió de la representacions com a formes singulars de materialitat social.
Referències
“Las Representaciones Figurativas como materialidad social: producción y uso de las cabezas clavas del yacimiento arqueológico Chavín de Huántar, Perú”, tesi doctoral d’Andrea González-Ramírez, dirigida pel Dr. Pedro Castro Martínez i el Dr. Juan Antonio Barceló Álvarez i llegida al Departament de Prehistòria.
Aquesta tesi doctoral exposa els resultats d’una investigació la base empírica de la qual és un conjunt d’escultures de pedra amb forma de caps del jaciment arqueològic de Chavín d’Huántar, Perú. Una porció apical tallada, conjuntament amb la litoescultura, indica un context d’ús original exclusiu a la maçoneria megalítica externa, alguns dels representants in situ de la qual mostren un ús estandarditzat en el terç superior dels principals edificis d’un complex arquitectònic monumental, situat en una estreta vall dels Andes Centrals, amb una vigència temporal que ha estat datada entre els 1200 / 500-400 cal ANE.
Aquest conjunt d’objectes, provinent d’una col·lecció museogràfica i d’una dimensió temporo-espacial arqueològicament molt complexa, permet problematitzar alguns aspectes teòric-metodològics medul·lars empleats tradicionalment en l’estudi arqueològic de les representacions figuratives. Des d’un punt de vista teòric general, es considera que l’interès en l’estudi de les representacions figuratives arqueològiques no resideix en la seva singularitat, sinó que, com tota materialitat social, en primera instància deriva de la concreció del treball humà.
Després, a nivell substantiu, s’argumenta que el seu interès específic refereix al fet que la seva existència deriva de necessitats socials de caràcter politicoideològic o, simplement, idiosincràtic, els factors explicatius de les quals no es troben en un pla d’identitat amb tipologies d’organització social, sinó que aquesta ha de ser entesa cas a cas, sempre que les evidències disponibles de la producció i reproducció de la vida social que les sol·licita, permetin posar en relació la producció i ús de les representacions figuratives en una situació històrica concreta.
Imatge 1: Distribució de la variabilitat morfofigurativa mitjançant superimposició de fites de morfocoordenades a través de morfometria geomètrica bidimensional.
El desenvolupament d’aquests punts de partida teòrics va conduir a tres preguntes principals: Quin va ser el nivell de l’estandardització de la producció de les escultures? Permet l’existència d’estandardització, si és que n’hi hagués, identificar un treball especialitzat? Si és que es tracta d’un treball especialitzat, ¿admet compatibilitat amb altres activitats de subsistència o tendeix a l’exclusivitat?
Imatge 2: Exemple de registre de fites de morfocoordenades (landmarks) en un cap clave.
La integració dels resultats obtinguts en les diferents anàlisis sobre les propietats físiques i figuratives de les litoesculturas mostra un alt grau d’estandardització que es veu reforçat per la presència de dos principals grups de representació excloents. Una revisió dels antecedents d’algunes tècniques de talla directa en pedra escultòrica, els resultats obtinguts de les anàlisis sobre el conjunt d’objectes i la seva integració en diferents fases constructives d’un nou procés de producció arquitectònica, suggereixen que aquesta estandardització derivaria d’una producció especialitzada, possiblement acompanyada d’una institucionalització dels sistemes de transmissió de coneixements que, sumat a les evidències arqueològiques disponibles de la producció i reproducció de la vida social, podrien reforçar la hipòtesi relativa a una concentració de la dominació de la producció intel·lectual per part de grups minoritaris, el compàs de benefici econòmic dels quals encara requereix de majors proves empíriques.
Imatge superior esquerra: Caps claves.
Andrea González-Ramírez
Departament de Prehistòria
2024 Universitat Autònoma de Barcelona
B.11870-2012 ISSN: 2014-6388