• Tesis
• Grups de recerca
• Entrevistes
• Avenços
• A fons

Geografia

El matrimoni precoç en societats en expansió educativa

Els científics socials acostumen a associar el nivell educatiu assolit i l’edat de la nupcialitat, atès que nombrosos estudis demostren que les dones amb més anys d’escolaritat tendeixen a retardar la seva entrada a la primera unió. Aquesta tesi doctoral ha centrat la seva atenció en alguns dels països on hi ha hagut un endarreriment en el calendari matrimonial, així com un augment dels nivells d’escolaritat femenina, si bé presenten tres escenaris diferents en l’efecte del canvi en l’estructura educativa en la prevalença dels matrimonis precoços.

Referències

“Tying the knot and kissing childhood goodbye? Early marriage in educationally expanding societies”, tesi doctoral de Sonia Chager Navarro, dirigida pels doctors Albert Esteve Palós i Joaquín Recaño Valverde i llegida al Departament de Geografia.

A mida quel’adolescència avança, tenir més o menys llibertat d’elecció influeix en els diferents esdeveniments que caracteritzen la transició a l’edat adulta per a les dones, on la iniciació de l’activitat sexual, el primer matrimoni i la maternitat sovint es perceben com a elements clau en la formació familiar.
 
En l’àmbit del matrimoni, en particular, tot i que en les últimes dècades s’ha produït un augment en l’edat de la nupcialitat en la majoria de països arreu del món, encara avui en dia moltes noies joves es casen abans de complir els divuit anys. Aquesta pràctica preval a gran part d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i d’alguna manera o altra existeix a tot el món. Fins ara, tot i la variació regional dins de les fronteres nacionals, una mitjana d'edat primerenca en el primer matrimoni està encara molt estesa al Centre i l’Oest d’Àfrica i el Sud d'Àsia, seguit de l’Est i el Sud d’Àfrica, el Sud-est Asiàtic, i en menor mesura al Carib i l’Amèrica Central. No obstant, les xifres nacionals sovint poden amagar una elevada prevalença per a algunes regions o sectors de la població.
 
En les últimes dècades, però, aquesta forma de matrimoni ha disminuït lleugerament. Per tant, aquest canvi de patró suggereix una pregunta clau: Per què s’està esdevenint una postergació del matrimoni? Hi ha dues forces principals habitualment emprades per a la seva explicació: l’educació i la força laboral.
 
Hi ha una consciència general entre els científics socials de l’associació entre l’edat de la formació de la unió i el nivell educatiu assolit, en el qual l’educació es veu com un fort agent en el canvi familiar. El fet que estudis demostren que, sistemàticament, les dones amb més anys d’escolaritat tendeixen a retardar la seva entrada a la primera unió, porta a la idea que en un escenari en el qual hi hagi hagut una gran o mitjana expansió educativa, el calendari de nupcialitat s’alterarà. Per tant, s’esperaria observar edats posteriors al primer matrimoni. I, degut a què en molts països s’ha produït no sols un augment en l’edat de les primeres núpcies, sinó també una expansió de l’educació, de forma quasi paral·lela, els dos fenòmens han estat sovint vinculats entre si. Per tant, pel que fa a la prevalença dels matrimonis precoços, els resultats esperats serien un descens de núvies adolescents a mida que més nenes assoleixen nivells més alts d’educació.
 
Imatge 1: Mitjana d’edat del primer matrimoni entre dones d’entre 25 i 49 anys (nacional i per sub-regions). Font: ICF International, 2012. MEASURE DHS STATcompiler.
 
Per tant, en aquesta tesi, en lloc de realitzar una anàlisi en profunditat d’aquelles regions en què el matrimoni infantil és una pràctica profundament arrelada, l’atenció se centra principalment en alguns d’aquests països en els quals hi ha algun canvi en el calendari matrimonial cap a l’endarreriment, així com un augment dels nivells d’escolaritat femenina.
 
Consegüentment, per a cada regió continental s’ha escollit un país -l’Índia, Kenya i Colòmbia, els quals comprenen el cos de la tesi de doctoral-, amb l’Índia que representa el país on històricament han casat les nenes ben joves, sent una característica comuna en la seva societat; mentre que certes poblacions en el context kenyà també han practicat tals matrimoni precoços; i a Colòmbia les unions tendeixen a passar una mica més tard.
 
No obstant, encara que aquests tres països han tingut un augment relativament impressionant en la seva expansió educativa femenina, presenten tres escenaris ben diferents en termes del possible efecte del canvi en l’estructura educativa en el calendari del matrimoni i sobretot en la prevalença dels matrimonis precoços específicament. Així, amb dades de l'Integrated Public Use of Microdata Series international project (IPUMSi)i de les enquestes de Demografia i Salut (DHS), l’objectiu central d’aquesta investigació ha estat el de proporcionar alguna evidència en aquest sentit mitjançant la comparació de tres experiències i contextos diferents ja que tots ells han estat objecte d’importants avanços en termes d’èxit educatiu, així com en canvis en la seva prevalença de matrimoni precoç.
 
Imatge superior esquerra: iStockphoto/m-gucci.

Sonia Chager Navarro

Centre d'Estudis Demogràfics (CED)

schager@ced.uab.es