Medi ambient i Conservació

compostatge fems d'aviram

Avenços

Estudi ambiental de l’ús de la xarxa d’aigua potable a municipis petits i mitjans

Conèixer els patrons de consum d’aigua i electricitat de les xarxes d’abastament d’aigua potable és necessari per determinar quins factors influeixen en l’impacte ambiental i poder actuar per reduir aquest impacte. L’article aporta dades generals i defineix models per a l’estimació de variables com el consum elèctric o la longitud de la xarxa en municipis petits i mitjans.

[+]

Avenços

Nou enfocament per a l’anàlisi de la controvèrsia no resolta sobre l’energia nuclear

Un equip d’investigadors de l’ICTA-UAB ha desenvolupat un nou enfocament per estudiar les controvèrsies sobre la governança de les tecnologies, centrant-se en el cas de l’energia nuclear, una de les tecnologies més desplegades. Segons els investigadors, aquesta controvèrsia pot ser entesa com una sèrie de desajustos entre les expectatives i l’experiència.

[+]

Avenços

Detecten l’arribada del pugó groc de la canya de sucre a Espanya

S’ha localitzat per primera vegada a Espanya el pugó de la canya de sucre, que s’alimenta de plantes de la família de les gramínies. Els investigadors que l’han detectat recomanen crear un mapa de la distribució d’aquesta espècie a Europa i avaluar la seva potencialitat com a plaga que podria afectar els extensos cultius europeus d’arròs o blat de moro, per exemple.

[+]

Entrevistes

"Els científics han de canviar de mentalitat per protegir la natura"

Entrevista a Paul Robbins, director de l'Institut Nelson d'Estudis Ambientals de la Universitat de Wisconsin i un dels experts mundials en ecologia política.

[+]

05/2015 -

Compostatge de fems d’aviram per utilitzar-ho com a adob en horticultura

Els residus ramaders comporten problemes de contaminació arreu del món. El compostatge d’aquests residus permet transformar-los en un material que pot ser utilitzat com a adob orgànic i substituir els fertilitzants mineral d’origen químic. Un estudi ha avaluat el procés de compostatge de fems d’aviram barrejats amb altres residus orgànics complementaris. Els resultats obtinguts permeten constatar la proporció màxima de fems que no afecta el procés de compostatge, així com l’efecte positiu del compost en horticultura.

Referències

Rizzo, Pedro Federico; Della Torre, Virginia; Riera, Nicolás Ivan; Crespo, Diana; Barrena, Raquel; Sánchez, Antoni. Co-composting of poultry manure with other agricultural wastes: process performance and compost horticultural use. Journal of Material Cycles and Waste Management. 2015, vol. 17, num. 1, p. 42-50. doi: 10.1007/s10163-013-0221-y.

Actualment, la generació de residus ramaders provoca problemes de contaminació a tot el món. Una de les tecnologies més adequades per al tractament d’aquests residus és el compostatge, especialment en grans instal·lacions (Imatge 1), que permet transformar aquests residus en un material que pot ser aprofitat de forma beneficiosa com a adob orgànic i substituir els fertilitzants minerals d’origen químic.
compostatge fems d'aviram 1  
Imatge 1: Granja d’aviram.
 
El treball realitzat en col·laboració entre investigadors de l’INTA-Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria de l’Argentina i el Grup de Compostatge de la UAB ha tingut com a objectiu l’avaluació del procés de compostatge de fems d’aus (gallinasses) barrejats amb altres residus orgànics complementaris. Es van preparar dues mescles amb panotxes de blat de moro pelat, serradures i fems, que actuaven com a cosubstrats de les gallinasses en diferent proporció.
 
Les variables de seguiment del procés van mostrar tendències similars durant el procés de compostatge per a tots els tractaments, obtenint-se un producte final de característiques molt adequades per al seu ús com a adob en agricultura ecològica, especialment pel seu contingut d’elements fertilitzants com el nitrogen o l’estabilitat i maduresa mesurades amb tècniques respiromètriques i assajos de germinació (Imatge superior esquerra).
 
Com a conclusió, es va observar que fins a un contingut de 60% de fems d’aus de corral a la barreja no afecta el procés de compostatge. Al mateix temps, es va constatar l’efecte positiu que tenia el compost en horticultura, en assajos amb Salvia splendens i Impatiens walleriana, conegudes normalment com alegries i coral·lins (Imatge 2).
compostatge fems d'aviram 2  
Imatge 2: Alegries i coral·lins adobats amb el compost obtingut a l’estudi.
 
Finalment, es pot afirmar que aquests residus es poden valoritzar en forma de compost, tancant així el cicle de nutrients biogeoquímics.
 
Imatge superior esquerra: Compost obtingut a partir de fems d’aviram.

Antoni Sánchez
Grup d'Investigació en Compostatge (GICOM)

Antoni.Sanchez@uab.cat

2024 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388