UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El desenvolupament del llenguatge requereix un entorn ric en estímuls que afavoreixin el seu desenvolupament com el que solen proporcionar els pares. La importància del context familiar per al desenvolupament del llenguatge està ben documentada. Especialment, que les primeres interaccions comunicatives produïdes entre educador principal i el menor són fonamentals per a l'aprenentatge i desenvolupament infantil, i que, si aquestes no es produeixen, el desenvolupament d'aquesta habilitat es veurà compromès. A més, la qualitat i la quantitat d'aquests intercanvis resulten importants. Per això, els menors que no han tingut i no disposen d'aquest context familiar podrien veure compromès el seu desenvolupament, i no sempre la família aporta aquesta estimulació de manera òptima. En conseqüència, viure en ambients negligents, de maltractament i institucionalització pot influir negativament en el desenvolupament general del menor i específicament en el desenvolupament del llenguatge.

Utilitzant la metodologia del scoping review es van revisar estudis publicats entre 2007 i 2017 que identifiquen les dificultats comunicatiu-lingüístiques en aquests menors i les possibles repercussions en el seu desenvolupament futur. Els articles revisats constaten que els menors que han sofert situacions de maltractament, negligència i que amb freqüència acaben creixent en centres d'acolliment residencial poden habitualment presentar nivells de competència lingüística per sota de la mitjana poblacional i aquestes dificultats poden mantenir-se al llarg del temps.

No sembla que els diferents subtipus de maltractament tinguin un impacte diferencial en les diferents competències lingüístiques. En tots els subtipus de maltractament (negligència, abús físic, sexual i emocional i la institucionalització) s'han trobat alteracions o retards en les habilitats lingüístiques i comunicatives. Tant el llenguatge comprensiu i expressiu, com la parla i les habilitats de lectoescriptura tenen un desenvolupament més deficitari en comparació amb els iguals que no han viscut aquestes situacions.

Una de les troballes més rellevants es relaciona amb la incidència diferencial en funció del moment en què els menors sofreixen la situació de maltractament. Les conseqüències més greus en l'àmbit comunicatiu i del llenguatge es troben en els menors que el sofreixen en els primers anys de vida i aquestes s'accentuen si no es realitza una intervenció durant els dos primers anys.

D'altra banda, el canvi d'aquests menors d'ambient no garanteix que sense una intervenció específica, les dificultats disminueixin i arribin a igualar-se a la població general. L'article conclou que una detecció i intervenció primerenca i especifica evitarà que impactin i es cronifiquen els efectes negatius en altres àrees de desenvolupament (cognitiu, motor, acadèmic, social i emocional) del menor. Així com, evitarà o reduirà costos futurs. D'altra banda, assenyala la necessitat de conscienciar els serveis encarregats del benestar dels menors de la importància, no sols de la cura dels nens desemparats o en risc, sinó també de l'estimulació del desenvolupament lingüístic en els primers anys de vida del menor. A més, en aquesta intervenció seria necessari la implicació de professionals especialitzats en el llenguatge com són els logopedes.