UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Faventia, la revista del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, va publicar en la darrera edició el volum monogràfic Contacto de poblaciones y extranjería en el mundo griego antiguo, coordinat per Rosa-Araceli Santiago Álvarez, Catedràtica Emèrita de Filologia Grega de la UAB que ha dirigit diferents projectes sobre contactes i interacció de poblacions en el món grec antic, i editat per Marta Oller Guzmán, Professora Lectora de la UAB que ha format part dels projectes esmentats centrant la seva recerca en aspectes religiosos i cultuals. Hi han contribuït també els investigadors següents: Miquel Gardeñes Santiago, Professor TU de Dret Internacional Privat de la UAB,  Anna Ginestí Rosell, Professora de la Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt, Crístian Oró Martínez, Investigador del Max Planck Institute Luxemburg for International, European and Regulatory Procedural Law, i Adrià Piñol Villanueva, Becari d’Investigació FPU de la UAB.
 
El volum consta de setze contribucions agrupades en cinc blocs temàtics al llarg de les quals s’analitza i es comenta una selecció de fonts, tant literàries com epigràfiques, que ens ofereixen una panoràmica diacrònica de la problemàtica lligada a la condició de l’estranger i de les diferents respostes que s’hi varen donar al llarg del temps, des del món micènic fins a l’època clàssica tardana. Aquesta monografia representa la consolidació d’una metodologia de treball fonamentada en l’anàlisi lingüística rigorosa i en la contextualització històrico-institucional dels textos estudiats.
 
Al primer bloc s'estudien les fonts més antigues, començant per les tauletes micèniques escrites en Lineal B, primers documents escrits en grec conservats (1400-1250 a.C.), que mostren testimonis de fluids contactes comercials i laborals amb l'exterior. L'anàlisi de les freqüents mencions del terme xénos (que pot significar hoste o estranger) en els poemes homèrics, alguns segles posteriors, permeten distingir entre una “hospitalitat” nobiliària i una altra de caràcter general. En l'obra d'Hesíode, en canvi, s'apunta a una “hospitalitat” pràctica, amb finalitat comercial, amb incipients mecanismes jurídics per garantir la seguretat a l'estranger. La tragèdia Les Suplicants, d'Èsquil, mostra una semblança mítica dels procediments religiosos, polítics i jurídics d'integració d'estrangers a l'Atenes de la primera meitat del s. V a.C. Finalment, l'anàlisi de dos epítets poc comuns d'Afrodita (Xeíne/Xéne  i Xenía) suggereix una funció d'aquesta deessa com a protectora de l'hospitalitat.

El segon bloc està dedicat a la regulació legal de les relacions exteriors i amb estrangers, amb un article que sintetitza l'evolució de les antigues tradicions d'hospitalitat familiar a institució pública de regulació de l'estatut de l'estranger, i una anàlisi de testimonis primerencs  de l’accés d’estrangers a béns immobles, previs a la formalització institucional del privilegi de la énktesis.

Al tercer bloc s'estudien fonts que es refereixen al contacte de poblacions en l'àmbit colonial. En primer lloc, es comenten els testimonis sobre la fundació per Teos de la seva colònia tràcia Abdera, entre les quals hi va haver una llarga i estreta relació i fins i tot possiblement una sympoliteia bilateral entre ambdues, amb notables coincidències en matèria penal. A continuació s'intenta reconstruir la història més antiga de les relacions entre la colònia grega d'Halicarnaso i l'antic enclavament cari de Salmacis. Finalment s'analitzen alguns dels testimonis més antics sobre la colònia focense d'Emporion (s. VI-IV a.C.) a la costa catalana, relacionant-los amb les dades arqueològiques més recents.

El tràfic comercial i la seva problemàtica ocupen el quart bloc. L'anàlisi de cartes i documents comercials mostren des d'època primerenca la complexitat i sofisticació de les pràctiques comercials, destacant el primerenc i ampli ús de l'escriptura en aquesta activitat. El tràfic comercial no va ser una activitat exempta d'inseguretat, de manera que es van desenvolupar polítiques públiques i mesures legals per assegurar i fomentar el comerç exterior, i també es van atorgar privilegis a grups de comerciants estrangers. Finalment s'analitzen les característiques del comerç entre persones de diferents orígens en el món grec antic des de l'òptica del Dret Internacional Privat en un intent de sintetitzar el marc jurídic del tràfic comercial en l'Antiga Grècia.

El cinquè i últim bloc se centra en els testimonis de l'epigrafia funerària. Els epitafis dedicats a estrangers a l'epigrafia atenesa aporten dades rellevants sobre les principals institucions d'integració d'estrangers: proxenía, metoikía i isotelía, faciliten dades indirectes sobre la sociologia laboral de la població immigrant i aporten informació rellevant sobre aspectes familiars, socials, professionals i de participació en la vida pública de dones estrangeres.