UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Un dels avenços tecnològics més rellevant de les darreres dècades en el camp de la medicina ha sigut el desenvolupament de les tècniques de diagnòstic per la imatge, entre les que cal destacar la ressonància magnètica (RM).

La RM, enfront d'altres tècniques de diagnòstic, con la tomografía computaritzada (TC) té importants avantatges: elevada capacitat de contrast en els teixits que permet assolir elevats nivells de sensibilitat en la detecció de lesions; capacitat multiplanar que permet obtenir plànols tomogràfics en qualsevol orientació de l'espai i, finalment, innocuïtat per les persones sempre que es segueixin unes mínimes normes de seguretat.

Degut a la capacitat d'obtenir imatges in vivo i de forma no invasiva, la RM ha suposat un abans i un després en el coneixement anatòmic i funcional del cervell. Actualment també és la tècnica més utilitzada en el diagnòstic i caracterització de diferents processos (tumorals, desmielinitzants, inflamatoris, neurodegeneratius...) que afecten el sistema nerviós central. D'entre aquest processos destaca l'esclerosi múltiple (EM), que correspon a una malaltia inflamatòria-desmielinitzant i neurodegenerativa que afecta predominantment dones joves i de la que encara no es coneix la seva etiologia, ni té tractament curatiu. Els malalts que pateixen aquesta malaltia, uns 4000 a Catalunya, s'han beneficiat de forma molt important de l'ús clínic de la RM, ja que el seu diagnòstic es fonamenta en gran part en les troballes de les imatges obtingudes mitjançant aquesta tècnica.

Existeixen diverses iniciatives per avançar en el coneixement de la RM en l'EM, com el MAGNIMS (MAGnetic resonance Imaging in Multiple Sclerosis), una xarxa de centres acadèmics hospitalaris europeus que tenen un interès comú en aprofundir en l'EM mitjançant RM i de la que les unitats de Ressonància Magnètica i de Neuroimmunologia Clínica de l'Hospital Vall d'Hebron en formen part.

Dins el marc d'aquest consorci europeu, el Dr. Rovira de la Unitat de Ressonància Magnètica de la Vall d'Hebron (URMVH) ha publicat un treball recentment en la revista Archives of Neurology (Arch Neurol. 2009 May; 66(5):587-92), on demostra que un únic estudi de RM realitzat dins les primeres setmanes després de la instauració d'un primer episodi neurològic suggestiu de tenir un origen inflamatori-desmielinizant, és suficient per tal de poder establir el diagnòstic d'esclerosi múltiple. Aquest estudi proposa que la presència simultània de lesions que capten i no capten després de l'administració de contrast per via intravenosa (gadolini) (Figura) es pot utilitzar com a criteri per establir el diagnòstic d'esclerosi múltiple, ja que indica la presència de lesions en diferents fases evolutives (amb i sense inflamació activa) i per tant, disseminades en el temps -un dels requeriments essencials per establir el diagnòstic d’aquesta malatia.

Això representa un pas important per tal de simplificar el procés diagnòstic d'aquesta malaltia, ja que els criteris actualment acceptats requereixen o bé l'obtenció d'almenys dos estudis de RM o bé un únic estudi però realitzat dins els primers 3 mesos desprès de l'episodi clínic inicial. Per tant, els resultats de l'estudi podrien tenir un impacte favorable no només en el cost del procediment diagnòstic, sinó també en el maneig del pacient ja que facilitaria el poder oferir-li un diagnòstic de forma ràpida i senzilla. Tot això té avui dia una gran rellevància ja que el tractament precoç d'aquest malalts amb teràpies immunomoduladores, tot i que no són curatives, si que modifiquen el curs de la malaltia i produeixen un clar efecte beneficiós, disminuint la freqüència de posteriors episodis neurològics i, probablement, alentint el desenvolupament d'una discapacitat neurològica irreversible.