En record de Josep Montserrat i Torrents

30/04/2025

El proppassat 21d’abril de 2025 va traspassar Josep Montserrat i Torrents, catedràtic emèrit de la UAB. Nascut el 27 de juliol de 1932, va ser Professor del Departament de Filosofia de la UAB des de 1968 fins que es va jubilar el 2002.

Diplomat en magisteri (1954) i llicenciat en filosofia (1970), la seva formació es va desenvolupar a Barcelona, Roma, Münster, París i Benarés. Va ser un conegut activista a la premsa catalana en ocasió del Concili Vaticà II (1962–1965), la qual cosa li va comportar censura als diaris des de 1966 fins a 1977. El govern franquista li va denegar el “certificat de bona conducta política” el 1968, raó per la qual no va poder exercir, des d'aleshores, com a mestre. Es va doctorat en teologia a la Pontificia Università Gregoriana de Roma el 1968 i en filosofia a la Universitat de Barcelona el 1977.

Juntament amb el professor Francesc Espinet, Josep Montserrat Torrents va ser coautor del primer Manifest de Bellaterra, titulat Per una universitat nova en una societat democràtica, redactat el mes de febrer de 1975, nou mesos abans de la mort de Franco. Una vegada desaparegut el dictador, el document va ser discutit i, finalment, acceptat pel professorat numerari fins a esdevenir la versió difosa com a definitiva. Va ser també el Secretari del III Congrés Universitari Català, (abril de 1978). Claustral de la UAB durant dècades, Director del Departament de Filosofia de 1986 a 1992, va posar en pràctica i impulsar la metodologia docent que avui en dia coneixem com a “neosocràtica”, alhora que fundava el col·lectiu antiautoritari per a la paideia filosòfica el 1974. La llavor d’aquesta metodologia creix actualment, entre d’altres, al col·lectiu artivista artencurs de la nostra Facultat, liderat per la Dra. Jèssica Jaques Pi.

Ha estat professor convidat a la Universitat Catòlica de Chile i a la Venice International University, i va ser Directeur d'Études Invité a l'École Pratique des Hautes Études de París (2003); va ser també conferenciant assidu al College de France (del 1998 al 2003). Ha estat fundador de l'Escola d'Egiptologia del Museu Egipci de Barcelona.

Especialista en filosofia antiga occidental i oriental i coptista, escriptor en nou llengues (antigues i modernes), entre les seves obres acadèmiques cal destacar: Los gnósticos. Gredos. Madrid, 1983 (Reedició 2002); Las transformaciones del platonismo. Publicacions de la UAB, Barcelona, 1987; La sinagoga cristiana. El gran conflicto religioso del siglo I. Muchnik, Barcelona, 1989 (Reedició: Trotta, Madrid, 2005); Platón. De la perplejidad al sistema. Editorial Ariel, Barcelona, 1995. En els darrers anys va escriure tres novel.les: El barquer dels déus. Publicacions de la UAB, 2005; El silencio de Tácito. Ediciones B, Barcelona, 2010; El camino alto de Santiago. Una insólita peregrinación por el camino de Santiago, su paisaje y su historia. Penguin Random House, Caligrama, 2021.

Sempre es va autoconcebre com a mestre de primària, bé que molts i moltes estudiants universitaris de l’època encara parlen d’ell com un “mestre de vida”, en qui confluïa l’antiautoritarisme amb el rigor, la companyonia amb l’exigència d’internacionalització de la jove UAB, les publicacions Q1 amb la insistència fins a l’esgotament en la cura extrema de la docència, el compromís polític amb el territori amb la lluita antifranquista a Catalunya, la discreció amb el coratge pels reptes, l’humor més fi amb la bonhomia, la moderació amb la generositat en l’escolta; tot garbellat, una personalitat extremadament original tant en allò extraordinari com en allò quotidià.

Des de 1996 vivia a Gósol, on va poder expandir dia rere dia el seu deler per caminar. Una bona manera de recordar-lo seria arrencar el camí amb la motxilla lleugera, el pas equànime, la mirada alerta i el sapere aude com a únic bordó.