UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En diversos països industrialitzats, el progressiu envelliment de la població és el resultat d'una baixa fertilitat i un important augment de l'esperança de vida. Les perspectives de reducció de la grandària de la població activa afecten directament la capacitat productiva d'una economia i, d'aquí, les seves capacitats de creixement. A la Unió Europea (UE), aquest tipus de qüestions és encara més rellevant per a la perspectiva de creixement a llarg termini a escala regional. De fet, el procés d'envelliment a la UE destaca per un marcat caràcter territorial: hi ha àrees (regions) on l'envelliment de la població és més marcat.

La concentració espacial de persones d'edat avançada comporta l'augment de demandes específiques de serveis (principalment sanitaris o d'assistència domiciliària) que han de prestar-se en aquests llocs. L'escassesa de població nativa en edat de treballar resident en aquestes zones per a prestar els serveis requerits es pot compensar amb l'entrada d'immigrants internacionals, l'entrada dels quals en el mercat laboral local pot ser una font eficaç de creixement econòmic. En aquestes circumstàncies, el procés d'envelliment no sembla perjudicar les perspectives de creixement econòmic a les regions que registren altes concentracions de persones majors.

El nostre estudi explora fins a quin punt l'envelliment pot no convertir-se en un factor negatiu per al creixement econòmic de les regions de la UE. D'una banda, oferim una anàlisi empírica original per a avaluar si els patrons territorials d'envelliment poden afectar el procés de creixement a les regions de la UE. Així mateix, l'envelliment de la societat de la UE dona lloc a la creació de noves ocupacions o tasques (sobretot per a la salut i la cura diària dels jubilats), que poden contrarestar l'efecte econòmic de la sortida dels nadius d'edat avançada dels mercats laborals locals. D’altra banda, proporcionem una aproximació quantitativa original de l'impacte de la immigració com a eina per a impulsar el creixement econòmic.

Els nostres resultats es refereixen a totes les regions de la UE per al període 2000-2020, i suggereixen que l'envelliment i la immigració resulten ser factors positius i estadísticament significatius per al creixement només si tenim en compte la dimensió espacial del procés d'envelliment.

Així doncs, el possible efecte compensatori de la migració sobre l'envelliment se circumscriu a cada àrea geogràfica (regió) sense tenir efectes sobre el creixement econòmic de les altres àrees més pròximes. En aquest sentit, el nostre estudi proporciona evidència quantitativa nova que pot contribuir a la planificació de polítiques (en particular, polítiques territorials donada la rellevància de la dimensió espacial) per a contrastar el potencial impacte negatiu de l'envelliment sobre la perspectiva de creixement local i la cohesió social.