UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’obesitat és una condició mèdica complexa caracteritzada per l’acumulació excessiva de greix corporal que comporta múltiples efectes negatius en la salut física i mental. Usualment es classifica com un trastorn metabòlic, nutricional i endocrí, que també comporta un risc de presentar altres trastorns i problemes clínics. La prevalença de l’obesitat s’ha incrementat de forma alarmant a nivell mundial, triplicant-se en els darrers 50 anys i assolint nivells pandèmics.

La impulsivitat i la compulsivitat s’han relacionat amb un excés de la ingesta de menjar i amb l’increment del pes corporal. La impulsivitat és un constructe multidimensional, que inclou trets de personalitat (com la recerca de sensacions, la falta de premeditació i la urgència), la impulsivitat motora (com la inhibició en la resposta), i la impulsivitat en l’elecció (per exemple en la presa de decisions i en dèficits en la demora de gratificacions). Per la seva part, la compulsivitat es caracteritza per comportaments persistents i repetitius. En l’àmbit d ela sobrealimentació i l’obesitat, la impulsivitat i la compulsivitat es podrien evidenciar per la repetició incontrolable d’hàbits desadaptatius i en el fracàs de canviar les conductes, malgrat els efectes negatius que puguin tenir-ne. Una dimensió rellevant de la compulsivitat és la flexibilitat cognitiva, que es defineix com l’habilitat per ajustar de forma flexible la conducta als requeriments canviants del context.

Les persones amb obesitat són més vulnerables a desenvolupar (iniciar i/o agreujar) múltiples problemes de salut comòrbids seriosos, que inclouen patologia cardiovascular, problemes digestius, apnea de la són, osteoartritis, diferents formes de càncer, e inclús símptomes greus de malalties actuals com la COVID-19. Una condició habitual associada a l’obesitat és la diabetis tipus 2 (T2D), un trastorn metabòlic caracteritzat per disfunció de les cèl·lules pancreàtiques i resistència a la insulina (RI), que condueixen a nivells elevats de glucosa a la sang. El deteriorament en el control de la glicèmia i la RI s’han relacionat a nivell cerebral amb el sistema dopaminèrgic, amb impacte i dèficits en àmbits com l’auto-regulació, la impulsivitat (en particular la impulsivitat motora) i disfuncions cognitives.

Un estudi liderat clínicament pels Doctors Fernando Fernánde-Aranda i Susana Jiménez-Murcia (del Servei de Psiquiatria, de l’Hospital Universitar de Bellvitge), i la Doctora Roser Granero-Pérez (Departament de Psicobiologia i Metodologia, de la UAB) s’ha plantejat com a objectius descriure i comparar diferents condicions clíniques dintre de l’espectre impulsiu-compulsiu. En concret, la recerca va valorar pacients obesos que presentaven i no presentaven T2D comòrbida, i es van comparar amb pacients amb alta impulsivitat (pacients amb diagnòstic d’addicció), alta compulsivitat (anorèxia nerviosa, del subtipus restrictiu), i subjectes controls sans normopes. Es van avaluar múltiples mesures neuropsicològiques i trets de personalitat associats a impulsivitat i compulsivitat.

Els pacients amb obesitat i T2D comòrbida varen presentar nivells més elevats en presa de decisió impulsiva, però l’altra mesura bàsica d’impulsivitat (recerca de sensacions) no es va associar a obesitat (ni en presència ni absència de T2D). Al pol de la compulsivitat, els pacients amb obesitat sense T2D van obtenir pitjor flexibilitat cognitiva i major evitació del dany, malgrat que aquestes dimensions no es varen associat a obesitat amb T2D concurrent.

Aquests resultats suggereixen que els pacients amb obesitat en absència de T2D tendeixen a presentar comportaments més rígids i trets de personalitat més compulsius que els pacients amb obesitat més T2D. En l’altre extrem, l’obesitat amb T2D comòrbida es caracteritzaria per una presa de decisions més impulsiva en comparació amb subjectes control. Aquesta observació constitueix una evidència empírica que justifica la inclusió d’aquest perfil concret en el pol de la impulsivitat dintre de l’espectre impulsiu-compulsiu. A més, la tendència a realitzar eleccions de forma impulsiva podria impactar negativament en l’autocontrol i la gestió de la diabetis dels pacients amb obesitat. Per tant, els plans d’intervenció haurien de considerar aquesta característica particular, i incloure tècniques dirigides a una millor regulació del control dels impulsos.