UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les ciutats i els governs locals són actors importants en la governança global del canvi climàtic. No obstant això, els principis i acords de governança específics que permeten que els plans i polítiques climàtiques urbanes realitzin compromisos amb l'equitat social i la justícia, continuen estant en gran manera inexplorats.

En aquest article, fem servir la ciutat de Barcelona com a cas d'estudi de la pràctica emergent de "justícia climàtica interseccional". Aquest enfocament suggereix vies alternatives per unir ponts entre la planificació de l'adaptació al canvi climàtic, l'acció transformadora i l'equitat social en abordar les vulnerabilitats interseccionals, centrant-se en la cura i adoptant enfocaments basats en el lloc. 

A Barcelona, això es tradueix en plans per a millorar la resiliència al canvi climàtic que es duen a terme juntament amb esforços per a abordar les desigualtats estructurals en l'accés a l'entorn construït, els serveis sanitaris, l'energia, l'habitatge i el transport que sofreixen les comunitats vulnerables.

Hem analitzat 33 plans municipals oficials, declaracions i compromisos relacionats amb l'acció climàtica i la justícia social llançats des de 2015. A més, hem realitzat entrevistes amb 23 empleats municipals, tècnics i funcionaris electes que treballen en diversos aspectes de la planificació i/o l'acció climàtica a Barcelona.

Per a avaluar els principis i els acords utilitzats en la governança climàtica, hem centrat la nostra anàlisi en dos projectes climàtics clau a Barcelona: Refugis Climàtics i  Superilles, així com en iniciatives municipals per a reduir la pobresa energètica de manera més àmplia.
En el nostre estudi ens hem enfocat en el període comprès entre 2015 i 2023, marcat per la intensificació dels esforços per a crear una ciutat més verda, habitable i inclusiva, abordant al mateix temps les desigualtats socials i econòmiques.

Hem descobert que Barcelona impulsa l'acció climàtica amb principis de justícia interseccional a través de quatre categories diferents de tàctiques de governança i presa de decisions:

1. Experimentar amb estratègies de planificació innovadores i disruptives.

2. Treballar transversalment entre agències i actors per a integrar i institucionalitzar l'acció climàtica i la justícia de gènere.

3.  Situar la cura al centre de la planificació urbana.

4.  Mobilitzar enfocaments basats en el lloc per abordar vulnerabilitats interseccionals de residents en primera línia. 

Aquestes últimes tàctiques pretenen redistribuir els beneficis d'infraestructures resilients al clima de manera més justa i millorar la representativitat en els processos participatius. La nostra recerca descriu aquestes tàctiques exemplificant-les amb cites i anècdotes de les entrevistes i projectes estudiats. 

En definitiva, el nostre estudi imparteix lliçons per a una governança climàtica més justa a la ciutat, on es mobilitzen diferents tàctiques per a abordar les vulnerabilitats socioeconòmiques i estructurals que exacerben l'experiència del canvi climàtic dels residents més vulnerables. Encara que les tàctiques, els mecanismes i els principis identificats a Barcelona poden no ser completament generalitzables, ofereixen idees valuoses per a altres ciutats o per a futures recerques sobre l'acció climàtica amb una perspectiva interseccional.