Les aranyes de mar de l'Antàrtic
S'ha efectuat un estudi bibliogràfic, taxomòmic i biogeogràfic de les espècies australs de picnogònids, que abarca des de 1835, quan es va descobrir la primera espècies fins l'actualitat. S'han acarat 2.100 estacions a les què es van capturar al voltant de 40.000 individus. El resultat és que actualment existeixen 264 espècies (19.6% de les existents al món), de les quals 108 són endèmiques d'aigües antàrtiques, 62 només s'han capturat en aigües subantàrtiques, 63 són comunes a ambdues regions, 55 són circumpolars i només 7 són cosmopolites. En aquest inventari s'inclouen les espècies capturades per 4 expedicions del B/O Hespérides de les quals 10 són noves per a la ciència.
Per una altra banda, una altra conclusió de l'estudi és que l'augment de mostrejos augmenta la circumpolaritat de les espècies i disminueix la seva endemicitat zonal. Aixó resulta d'una comparació entre les faunes dels anys 2000 i 2007.
Finalment es proposa la teoria del refugi insular bentònic per explicar la distribució biogeogràfica dels picnogònids antàrtics a partir de les illes del Mar d'Escòcia, que actuarien retenint i exportant individus que són transportats pel Corrent Circumpolar Antàrtic.
El treball ha estat liderat per Tomás Munilla, investigador de la Unitat de Zoologia de la UAB i actual editor del grup de Picnogònids del RAMS (Register of Antarctic Marine Species) i publicat recentment a la prestigiosa revista científica Polar Biology.
Imatge: Decolopoda australis, un dels pocs picnogònids amb 10 potes.
Referències
"Check-list of the pycnogonids from Antarctic and sub-Antarctic waters: zoogeographic implications". Munilla, Tomás; Soler Membrives, Anna. ANTARCTIC SCIENCE, 21 (2): 99-111 APR 2009.
