Les universitats catalanes es reuneixen per debatre sobre els reptes de la valorització i la transferència de coneixement

27/03/2023

El 23 de març va tenir lloc, a l'auditori del campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, la I Jornada d’Oficines de Transferència de les Universitats Catalanes. Aquesta iniciativa, impulsada per les mateixes oficines de transferència (OTCs) de les diferents universitats, UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, URL, UOC, UVic-UCC i UIC Barcelona, ha aglutinat més de 100 professionals de tot el territori català que treballen, des de diferents perspectives i funcions, en la promoció i la gestió de la transferència del coneixement. L’objectiu de la trobada era endegar un nou espai de trobada i interacció per a tots aquests professionals per compartir bones pràctiques, inquietuds i propostes de futur.

L’acte va comptar amb la presència de la directora general de Societat del Coneixement, Transferència i Territori del Departament de Recerca i Universitats, Laia Arnal; la vicerectora de Transferència de Coneixement de la UPF, la doctora Vanesa Daza; la vicerectora d'Emprenedoria, Innovació i Transferència de la UB, la doctora Mercè Segarra; la vicerectora d'Innovació,Transferència i Emprenedoria de la UAB, la doctora Rosa Maria Sebastián; el vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UPC, el doctor Climent Molins; el director del Centre de Transferència de Coneixement i Valorització de la Recerca (CTC) de UIC Barcelona, el senyor Òscar Carbó (en representació de  la vicerectora de Recerca, Innovació i Transferència de Coneixement de UIC Barcelona, la doctora Cristina Monforte); la vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement de la UdG, la doctora Maria Pla de Solà; la vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, la doctora Eva Espasa; i el vicerector de Recerca i Innovació de la URL, el doctor Jordi Teixidó.

La jornada, patrocinada per Grow Venture Partners, i organitzada en col·laboració amb les empreses DWF-RCD, Cuatrecasas, BMEGrowth i Pons IP, va comptar amb un programa de taules rodones i debats per tractar de temes d'interès relacionats amb l'activitat de transferència, innovació i emprenedoria. Es van abordar des de models de referència i bones pràctiques fins a marcs legals i normatius i noves aproximacions, tots ells des d'un enfocament reflexiu i constructiu per fomentar el debat i l’intercanvi d’experiències entre els participants.   

Israel, un referent en transferència tecnològica

L'acte va arrencar amb una sessió inspiradora sobre l'exitós model de transferència i innovació d’Israel, a càrrec del doctor Itzik Goldwaser, president i CEO de Yissum, empresa vinculada a la Universitat Hebrea de Jerusalem; el doctor Opher Shapira, CEO de Yeda Research & Development Co. Ltd., empresa vinculada al Weizmann Institute of Science, i Francisco Badia, soci gerent de l’empresa de capital de risc Grow Venture Partners que va actuar com a moderador.

Israel és un país capdavanter en l’àmbit de la transferència. Compta amb un ampli ventall de programes d’impuls i acompanyament en el desenvolupament de les tecnologies per promoure la valorització i per aprofitar-ne el potencial científic per fomentar el creixement econòmic. Mitjançant la innovació tecnològica i l'emprenedoria fomenta la col·laboració de projectes d’R+D+I amb la indústria nacional i internacional.

La xerrada va permetre conèixer de prop altres experiències de valorització i debatre sobre els principals reptes que es troba la ciència per arribar al mercat, entre ells la definició del model de negoci de les empreses derivades i la separació de rols entre personal investigador i personal de gestió empresarial. Segons Goldwaser: «Està bé formar els estudiants i els investigadors sobre què és l’emprenedoria però s’ha de separar el fet d'aprendre i el de saber i el fet de tenir un rol actiu en la companyia, perquè els investigadors s’han de preocupar de dur a terme una bona recerca i necessiten algú que sàpiga fer negocis». 

Canvis legislatius en l’àmbit de la transferència

Tot seguit, Lurdes Jordi, directora d'Innovació i Transferència de Coneixement de la Fundació Bosh i Gimpera-UB va presentar Ignasi Costas, soci co-director de DWF-RCD, un despatx d’advocats especialitzat en assessorament jurídic de capital de risc, que va presentar les principals novetats legislatives que afecten les activitats de transferència de coneixement. La nova reforma de la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació (LCTI) i la nova Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) tenen la voluntat d’oferir més garanties i drets a la comunitat científica i innovadora, però a l'hora també presenten alguns reptes d’aplicació. Costas va fer un recorregut pels articles més destacats posant èmfasi en els aspectes més beneficiosos.

D'altra banda, Costas també va presentar la nova Llei d'empreses emergents, una norma que té per objectiu fomentar l'emprenedoria. Aquesta llei incorpora noves mesures fiscals, amb interessants incentius i deduccions però a la vegada és més restrictiva a l’hora de definir què és una empresa emergent, i exigeix uns criteris d’innovació i escalabilitat concrets.

Maximització de valor de les empreses derivades

La tercera xerrada, centrada en la presentació d’estratègies de generació i captura de valor de les empreses derivades, va ser a càrrec de Roger Freixes, associat sènior de la firma d’advocats Cuatrecasas, i Jesús González Nieto-Márquez, director gerent de BMEGrowth. Cristina Aresté, cap del Servei de Gestió de la Innovació de la Universitat Politècnica de Catalunya, els va acompanyar moderant la sessió. Els ponents van abordar conjuntament el model empresarial de les empreses derivades fent un recorregut per les diferents fases de la cadena de valor d’aquest model econòmic, des de la generació de valor fins a la captura de valor. 

Freixes va presentar eines i mecanismes per millorar la gestió de la cartera d'empreses derivades de les universitats i per maximitzar-ne el valor, detallant diferents models de participació i possibles escenaris de liquidació.

González va agafar el relleu a Freixes i va incidir en els mecanismes de sortida de les empreses derivades i va presentar una opció de finançament alternatiu a través del mercat de valors: el BME Growth, un mercat per a pimes en expansió, amb una regulació, uns requisits i uns costos adaptats específicament a les característiques d'aquestes empreses.

El saber fer, una visió 360

Finalment, l’última sessió de la jornada va ser a càrrec d’Amaya Mallea, directora de l’Àrea d’Assessoria Legal en R+D+I a Pons IP. L’advocada va reflexionar, a través d’un diàleg amb Xavier Vallvé, moderador de la sessió i cap de l’Oficina de Valorització i Patents de la UAB, sobre la gestió del coneixement, i va donar resposta a preguntes clau sobre el secret empresarial. 

El concepte de saber fer té diferents interpretacions respecte de la consideració de secret industrial o empresarial. Tenint en compte la legislació aplicable, Mallea va plantejar un interessant debat sobre on es troba la frontera entre el secret empresarial i els coneixements generals i les competències que adquireix un especialista.  

Per acabar, Mallea va presentar de quines maneres es pot transferir aquest know-how i quines problemàtiques sorgeixen d’aquesta transferència. 

Paral·lelament a les taules rodones, els assistents van poder aprofitar la jornada per establir connexions amb personal d’altres universitats i intercanviar experiències de valor. La cloenda de la jornada va anar a càrrec d’Ana Sagardoy, cap de la Unitat d’Innovació de la Universitat Pompeu Fabra, que va fer referència a aquesta voluntat de compartir i d’unir esforços per seguir impulsant des de les diferents universitats el foment de la transferència i així donar resposta a la necessitat d’apropar el coneixement generat a les universitats al teixit productiu.