Els pares amb fills a l'atur tenen més símptomes depressius que els que tenen els fills amb feina
Un estudi a nivell europeu que publica avui el Centre d’Estudis Demogràfics a la UAB revela que els pares amb fills en situació d'atur presenten més símptomes de depressió que els pares amb fills ocupats, fins i tot quan ja no hi conviuen. En el cas espanyol, l'impacte és més gran quan el nivell educatiu dels pares és baix. La recerca ha analitzat un total de 14.566 persones de 50 anys o més de 8 països europeus.
La desocupació dels fills afecta molt més la salut mental dels pares de països del sud i est d’Europa que del nord d’Europa.
La desocupació dels fills adults pot afectar també la salut dels pares? La recerca “L’impacte de la precarietat laboral sobre els símptomes depressius dels pares” que avui es publica ho ha investigat i ho constata. Aquest és un dels primers estudis que quantifica l’efecte intergeneracional de la desocupació de les generacions joves sobre els seus pares, i no en el sentit invers, com és habitual. El cas espanyol té la singularitat que compta amb una elevada taxa d’atur juntament amb un paper prominent de la família en la provisió de benestar.
L’estudi ha analitzat un total de 14.566 persones de 50 anys o més de 8 països europeus: Espanya, Itàlia, Alemanya, França, Suècia, Dinamarca, Polònia i la República Txeca, representatius de les grans tipologies d’estats del benestar (mediterrani, continental, nòrdic i Europa de l’Est). La recerca és el resultat d’una col·laboració entre el Centre d’Estudis Demogràfics a la UAB i el Centre for Demographic and Ageing Research (CEDAR) de la Universitat d’Umeä (Suècia).
Una de les conclusions és que, en tots els països, els pares amb fills aturats presenten més símptomes de depressió que aquells amb fills ocupats, excepte a França, on no s’observen diferències. Els països més afectats són Espanya, Itàlia, Polònia i la República Txeca, on els valors dels símptomes de depressió superen el llindar clínic de tres símptomes, tal com indiquen els estudis sobre la depressió.
Els resultats de l'estudi —basats en dades de la Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe (SHARE) de 2022 i en una bateria de preguntes sobre un total de 12 símptomes associats a la depressió—, confirmen que l’impacte és més gran als països amb estats del benestar menys protectors, com Espanya, Itàlia, Polònia i la República Txeca, a diferència de Suècia i Dinamarca. Així, malgrat que les taxes generals d’ocupació són diferents en aquests països (valors que van del 13 % a Espanya al 2,9 % i el 2,2 % a Polònia i la República Txeca, respectivament), el que tenen en comú és que els seus respectius estats del benestar ofereixen una protecció menor a la població desocupada, a més d’assignar un paper subsidiari a la família.
“Això es deu a la càrrega addicional que els pares poden assumir per ajudar els seus fills en situació de desocupació, un fenomen especialment rellevant en països amb menys polítiques de suport a les persones que estan a l’atur”, expliquen els investigadors Jordi Gumà Lao i Anna Baranowska-Rataj, autors de l’estudi del CED-UAB.
Diferències de gènere i nivell educatiu a Espanya
En l'anàlisi de l'impacte a Espanya, s’observa que les mares amb fills aturats mostren un augment significatiu dels símptomes de depressió respecte dels pares. Aquest fenomen és especialment rellevant perquè moltes mares, que ja suporten una càrrega addicional de responsabilitats domèstiques, superen el llindar clínic de depressió. L’impacte és particularment marcat en les mares amb un nivell educatiu més baix.
En canvi, l’estudi assenyala que els progenitors amb un nivell educatiu més alt no mostren una relació significativa entre la desocupació dels fills i la depressió. Per als investigadors, això es deu probablement “al fet de disposar de més recursos per a revertir les conseqüències negatives de la desocupació”.
Segons els autors de l’estudi, els pares amb un nivell educatiu més baix experimenten un increment en els símptomes depressius de fins a un 23 % en comparació amb els pares amb fills ocupats, ja que la situació laboral precària dels fills suposa un desajust econòmic més gran.
Un nou enfocament per a l'estudi de la salut mental de la població gran
Aquesta recerca obre noves vies per a l'estudi de la salut mental en la població de més edat, i suggereix que caldria integrar la influència de les generacions més joves en els estudis de benestar i desigualtat en salut. Per als autors de l’estudi, “en el context de l'envelliment poblacional, les relacions intergeneracionals poden tenit un paper clau en la comprensió dels desafiaments socials i psicològics a què s'enfronten les persones grans”.
Aquesta recerca forma part del projecte «The effects of unemployment on health of family members» (HEALFAM), finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC).
PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUES, Gener 2025: “L’impacte de la precarietat laboral sobre els símptomes depressius dels pares”, Jordi Gumà Lao i Anna Baranowska-Rataj.