Psicologia

10/2014 -

Passió i motivació pels videojocs online

Un estudi ha analitzat els motius pels quals els joves s’impliquen tant en els videojocs online. Els resultats obtinguts mostren que els joves que juguen per socialitzar-se, explorar el joc i obtenir recompenses, ho fan perquè la seva passió és compatible amb d’altres activitats. En canvi, els que ho fan per evadir-se de la realitat mitjançant els personatges que creen o la immersió en el món virtual ho fan guiats per una passió obsessiva i absorbent. Aquests resultats confirmen que l’alta dedicació als videojocs online no és necessàriament perjudicial.

Referències

Fuster, H.; Chamarro, A.; Carbonell, X., Vallerand, R.J. Relationship Between Passion and Motivation for Gaming in Players of Massively Multiplayer Online Role-Playing Games. Cyberpsychology, Behavior, and Social Networking 17(5): 292-297. 2014. doi: 10.1089/cyber.2013.0349.

No hi ha dubte que els videojocs han passat a ser una de las activitats de lleure preferides del joves. Aquesta indústria està en constant expansió, tant a nivell d’usuaris, amb milions de jugadors registrats, com d’innovació, amb una gran quantitat de jocs que es desenvolupen íntegrament a Internet.
 
Aquesta irrupció dels videojocs online en la vida dels joves i l’interès que suscita, que es visualitza en la gran quantitat d’hores que dediquen al joc, fa que els adults i els mitjans de comunicació expressin la seva preocupació per una forma de lleure que freqüentment és vista com a potencialment perillosa, o directament addictiva. Aquesta preocupació social està generant una gran quantitat de recerca dedicada a esbrinar els motius pels quals els joves s’impliquen tant en aquesta forma d’oci digital.
 
Un equip investigador de la UAB, la URL i la Universitat McGill de Canadà, liderat pel professor Andrés Chamarro del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB, ha analitzat els motius de joc. La seva hipòtesi era que els joves es dediquen tan intensament als videojocs per socialitzar-se (fer amics i  ajudar d’altres jugadors), explorar l’univers del joc, obtenir guanys (com ara victòries o prestigi) i evadir-se de la realitat mitjançant la immersió en el món virtual. Addicionalment, i de forma innovadora, els autors analitzaven si aquests motius responien a la passió que els jugadors experimentaven per aquesta forma de lleure. Una passió que es pot viure lliurement i en harmonia amb d’altres activitats de la vida o bé obsessivament, com una força incontrolable que empeny a jugar.
 
Els resultats obtinguts sobre una mostra 410 videojugadors que freqüenten els fòrums especialitzats existents a Internet, mostren que aquells que juguen per socialitzar-se, explorar el joc i obtenir recompenses, ho fan perquè la seva passió és compatible amb d’altres activitats i són candidats a viure experiències positives en relació amb els videojocs. Per contra, aquells que juguen per evadir-se de la realitat mitjançant els personatges que creen (els denominats avatars) o la immersió en el món virtual ho fan guiats per una passió obsessiva i absorbent. Per a aquests jugadors l’experiència virtual pot ser preferible al contacte “cara a cara” i serien candidats a experimentar les conseqüències negatives que hem comentat abans: addicció, insatisfacció i problemes en altres activitats diàries, com ara els estudis.
 
Els resultats contribueixen a oferir una visió més àmplia de l’ús dels videojocs i confirma que l’alta dedicació als videojocs online no és necessàriament perjudicial, atès que respon a motivacions saludables com ara fer amics, cooperar i exercitar-se en una activitat en la qual ser competent és font de satisfacció personal. Ara bé, aquells que juguen de forma obsessiva i sense control semblen candidats a ser jugadors problemàtics. Els resultats seran útils per elaborar mesures d’screening de jugadors potencialment problemàtics i dissenyar intervencions dedicades a prevenir l’ús obsessiu del videojocs.

Andrés Chamarro

Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació

Andres.Chamarro@uab.cat

2024 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388