• Tesis
• Grups de recerca
• Entrevistes
• Avenços
• A fons

Psicologia

Tests d'intel·ligència: història d’una metodologia controvertida

És el test d’intel·ligència un instrument científic “objectiu” o simplement una manera d’“executar” i justificar la discriminació social? Recentment s’ha presentat un número monogràfic sobre nous passos per rastrejar la història d’un dels capítols més problemàtics en la història de la psicologia: l’aplicació de les proves d’intel·ligència en contextos locals. La història del debat sobre el quocient intel·lectual mostra els usos socials i polítics que els científics donen a les tècniques de medició.

Referències

Mülberger, A. Special Issue: Mental testing after 1905: Uses in different local contexts. History of Psychology17(3). 2014.

Una bona mostra de com les narratives històriques serveixen per acusar o defensar accions fetes per científics en el passat és el llibre La falsa medida del hombre de l’escriptor nord-americà Stephen Jay Gould (1981). El llibre sedueix el lector, oferint una atractiva combinació d’afirmacions contundents, juntament amb una crítica ben documentada on descriu algunes fal·làcies crucials i errors metodològics comesos per antropòlegs i psicòlegs en la mesura de la intel·ligència. Però els historiadors de la ciència han criticat el treball de Gould assenyalant les seves mancances i simplificacions. El resultat finalment és una historia “en blanc i negre”, en què el lector coneix “herois” com Binet, qui va ajudar els nens que puntuaven malament, i “dolents”, com Goddard, qui és acusat d’haver falsificat fotografies per tal d’evidenciar la degeneració mental i moral d’una família. Encara que aquesta història pot ser entretinguda, els historiadors reclamen una investigació més contextualitzada sobre el tema.
 
Això és el que ha fet recentment l’historiador John Carson en el seu llibre The Measure of Merit (2007) que tracta de com la gestió de la intel·ligència i el mèrit intel·lectual es va convertir al segle vint en un projecte científic i polític important als EUA i França. Per tal de conèixer com aquest procés es va dur a terme en altres llocs, s’han realitzat nous treballs publicats sota la direcció de la investigadora de la UAB A. Mülberger, a la revista nord-americana History of Psychology. Aquesta recerca mostra com els tests d’intel·ligència han estat introduïts en d’altres contextos, com, per exemple, la Unió Soviètica, Itàlia i Brasil.
 
En un dels articles, el grup de recerca de la UAB (Mülberger, Balltondre i Graus) ha investigat com als anys 20, Llorenç Cabós, un mestre d’una escola pública a Barcelona, va començar a utilitzar els tests i es va convertir en promotor de l’ús dels tests d’intel·ligència a les escoles catalanes. Per dur a terme aquesta tasca va rebre encoratjaments i suport (per part de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres pedagogs) així com també inhibicions.

 
Imatge 1: Material d’una versió moderna del test d’intel·ligència clàssic de Binet i Simon.

La recerca històrica del cas posa en evidència la versatilitat de l’instrument que, en mans del mestre compromès amb la pedagogia racionalista, podia servir per finalitats molt diferents de les que havien detectat Gould i Carson. Per a Cabós, el test era útil per preparar els nois de la classe obrera per a la seva lluita social, així com per reivindicar, a través dels bons resultats obtinguts de la seva mostra, la qualitat de l’ensenyança a les escoles públiques catalanes i la capacitat cognitiva del sector més desafavorit de la població.
 
Imatge superior esquerra: Classe escolar de nenes.

Mònica Balltondre Pla

Centre d'Història de la Ciència (CEHIC)

Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació

monica.balltondre@uab.es