6 claus per a comunicar recerca i innovació (o com evitar l'efecte Semmelweis en projectes europeus)

25/09/2024

Fa temps que la comunicació forma part essencial dels projectes de recerca i d'innovació finançats per la Unió Europea (UE). Horitzó Europa (HE), el principal programa continental d'impuls científic i tècnic exigeix, com a requisit per a atorgar-ne els fons, que els beneficiaris expliquin la seva feina i resultats a la comunitat científica i al conjunt de la societat.

D'entrada no sembla complicat, oi? Després de tot, cada dia ens comuniquem: amb amics, familiars, companys de feina, veïns... I, amb sort, fins i tot ens entenem: aconseguim quedar amb els amics, explicar als familiars a què ens dediquem, organitzar un bon equip de treball i fer que la família del 5è primera deixi de posar música a tot drap fins a les tantes.

Aleshores, per què cal un esforç específic de comunicació en la recerca i la innovació europees? La Comissió Europea (CE), que coordina el programa HE, ens en dona sis raons clares:

1. Promoure les teves activitats i resultats.
2. Atreure experts al teu equip.
3. Impulsar noves col·laboracions i compromisos amb usuaris finals.
4. Fer que la ciutadania estigui informada de com es gasten els diners públics.
5. Fer palès l'èxit de la col·laboració europea.
6. És una obligació legal.

Hi ha una història relativament coneguda que ens pot ajudar a il·lustrar la importància d'una bona comunicació científica:

Durant més de dos segles, des del primer registre el 1652, milers de dones morien per una malaltia estranya: la febre puerperal. Sorgia de sobte, sovint després d'un part que havia anat bé i es pensava que era causada per l’aire contaminat o pel comportament immoral de les mares. El 1847, Ignaz Semmelweis, metge a Viena, va descobrir que rentar-se les mans amb clor reduïa dràsticament la mortalitat. Tot i això, la seva idea no va ser ben rebuda i van passar anys abans que la comunitat científica li fes cas.

Per què una idea en aparença tan òbvia no va calar? D'una banda, Semmelweis no tenia accés a estudis similars que s'estaven duent a terme en altres llocs del món i no els va poder aprofitar per a donar suport a les seves evidències. D'altra, tampoc va portar els seus resultats a les publicacions científiques que ja existien i molts professionals els desconeixien. Per acabar-ho d'adobar, el seu estil era aspre i va voler imposar les seves idees als seus superiors. Quan finalment en va publicar un llibre, no va ser ben rebut perquè era difícil de llegir, confús i reiteratiu. Semmelweis va morir deprimit i tràgicament el 1865, sense veure reconeguda la seva troballa. Avui, la seva aportació és àmpliament acceptada pel món científic, i el seu nom s’associa a l’efecte Semmelweis: el rebuig inicial de noves idees, dades o evidències que desafien les creences establertes.

Malgrat tractar-se d'un relat del segle XIX, la seva història ens permet enumerar algunes recomanacions útils a l'hora de comunicar la recerca i la innovació en l'època actual:

1. La casa, pels fonaments.

La comunicació ha de començar des del moment de la preparació del projecte. Els equips de projectes europeus, com els d'Horitzó Europa, inclouen professionals de diverses disciplines que treballen conjuntament per assolir els objectius científics i tècnics com a resposta a reptes reals de la societat, i els experts en comunicació, divulgació i explotació són part essencial d’aquest procés. La comunicació ha de ser planificada en funció d’aquests objectius, per construir sobre fonaments sòlids.

Semmelweis no va adaptar la seva comunicació a l'audiència científica del moment, fet que va contribuir al rebuig de la seva teoria.

2. Tot comunica.

Tot el que fem dins d'un projecte comunica alguna cosa, però hem de ser precisos a l’hora de definir què volem dir i com ho diem. Prepara curosament els missatges que expliquin una història atractiva i que enganxi a la teva audiència. No és només una qüestió de disseminació de dades, sinó d'arribar a les persones amb un relat clar i convincent, adaptat als seus interessos.

L'estil aspre i del protagonista del nostre relat va provocar no només el desinterès sinó també el rebuig dels seus contemporanis.

3. Tot a la vegada a tot arreu és un bon títol de pel·lícula, però no una bona estratègia quan es tracta de comunicar un projecte. Els recursos són limitats, i per tant cal prioritzar i preparar un pla de comunicació detallat que indiqui quines activitats farem, amb quins recursos i quins objectius. Definir l'audiència és el primer pas clau: a qui volem arribar amb els nostres resultats i impacte? Triar l’audiència adequada i adaptar el missatge a cada grup és clau per garantir que el missatge sigui rebut correctament.

4. Amb tots els ets i uts.

Cal decidir clarament de què parlem, a qui ens dirigim, on i quan transmetem la informació. Les opcions són moltes: correu electrònic, xarxes socials, newsletters, web, trobades presencials... Fes servir els canals adients per a cada tipus de públic i missatge. No es tracta només de comunicar una vegada, sinó de generar expectativa, mantenir el contacte i reforçar el missatge al llarg de tot el projecte.

5. Construeix una xarxa.

No n’hi ha prou amb comunicar dades o resultats: organitza esdeveniments i trobades amb experts per crear una xarxa de col·laboradors i usuaris finals que et permetin ampliar l’impacte del teu projecte. Crear connexions és part del procés comunicatiu i és essencial per garantir la transferència de coneixement i fomentar noves col·laboracions.

Semmelweis no va crear les aliances necessàries ni va generar xarxes amb altres científics que haguessin pogut donar suport a les seves idees, deixant-lo aïllat.

6. Avalua l’impacte.

Finalment, per assegurar que la comunicació és efectiva, és fonamental avaluar l'impacte de les accions de comunicació. Aquesta anàlisi t'ajudarà a millorar i ajustar les estratègies comunicatives en el futur. La comunicació ha de ser clara, rigorosa i ètica, i sempre ha d’haver-hi una intenció i una manera de mesurar-ne l’èxit.

Per últim, no tinguis por de treballar colze a colze amb el teu equip de comunicació. La simbiosi entre l'equip científic i el de comunicació és indispensable per a identificar els temes i missatges prioritaris, establir sinergies amb els públics clau, estar al tant de les activitats dutes a terme i aconseguir l'impacte desitjat.

La història de Semmelweis ens recorda que, fins i tot les idees més revolucionàries, si no es comuniquen bé, poden quedar enterrades o ignorades durant anys. La seva descoberta va salvar vides, però no va ser acceptada perquè no va saber compartir-la de manera eficaç. Avui, més que mai, una bona comunicació no és només una eina per transmetre informació, sinó una peça clau per al progrés de la ciència i per assegurar que les descobertes tinguin l'impacte que mereixen.