Ampliar el teletreball permetria reduir la contaminació fins a un 10%
Un estudi de l'ICTA-UAB analitza diferents propostes d'implantació del teletreball a partir de dades de mobilitat i qualitat de l'aire a Barcelona obtingudes durant el confinament.
22/09/2021
En els últims cinc anys, les concentracions mitjanes anuals de NO2 han excedit repetidament els valors màxims permissibles, provocant milers de morts prematures associades.
Implantar el sistema de teletreball dos, tres i quatre dies a la setmana permetria reduir els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), el principal contaminant relacionat amb les emissions trànsit, en un 4%, un 8% i un 10%, respectivament. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi realitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) a partir de les dades obtingudes d'un model de qualitat de l'aire juntament amb les mesures de les estacions XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) registrades a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant el període de restricció obligada de la mobilitat pel confinament pel COVID-19.
Les restriccions de mobilitat per la pandèmia han obligat a moltes persones a treballar des de casa, incrementant així el teletreball i millorant la qualitat de l'aire a les ciutats. Partint d'aquesta situació excepcional, els investigadors del projecte URBAG de l'ICTA-UAB han realitzat un estudi pilot a gran escala que permet reflexionar sobre les lliçons apreses durant el confinament en termes de reducció de la contaminació de l'aire.
Tenint en compte que el 85% dels treballadors de l'AMB es dedica al sector serveis i que prop del 40% del trànsit de vehicles personals està relacionat amb el treball, els investigadors van plantejar tres escenaris sociolaborals diferents sobre la base de la implantació de dos, tres o quatre dies setmanals de teletreball, i van estudiar els canvis en la contaminació amb un model de qualitat de l'aire per a cada un.
El primer escenari planteja un augment del teletreball a dos dies a la setmana, el que permetria reduir les emissions contaminants relacionades amb el trànsit en un 5% i, amb elles, els nivells de NO2 en un 4%. Aquest escenari suposa una disminució dels desplaçaments laborals del 12,5%, si el 20% dels treballadors del sector serveis s'acollís a aquesta opció. Un segon escenari consistent en tres dies de teletreball permetria reduir les emissions en un 10% i els nivells de NO2 en un 8%, reduint els desplaçaments vinculats a la feina en un 25%. Per a això, el 30% dels empleats del sector serveis hauria d’acollir-se a aquesta opció. Un tercer escenari permetria reduir en un 15% les emissions del trànsit i, consegüentment, els nivells de NO2 en un 10%. Per a això, el 40% dels empleats del sector serveis haurien de teletreballar quatre dies a la setmana, reduint així els seus desplaçaments en un 37,5%.
La investigació es va dissenyar en col·laboració amb l'equip de Anthesis Lavola, empresa amb àmplia experiència en planificació de mobilitat urbana i sostenible, i en base als informes de mobilitat publicats per l'Autoritat del Transport Metropolità de l'àrea de Barcelona.
També es van definir escenaris addicions que combinen la reducció de la mobilitat personal i ocupacional a més del teletreball, per replicar els comportaments observats durant les etapes de confinament sever pel COVID-19. Els investigadors conclouen que, una situació de "baix confinament" amb una reducció del 45% de l'ús del vehicle privat per a viatges de treball permetria disminuir en un 25% les emissions del trànsit. Aquest escenari s'aconseguiria amb una setmana laboral a distància de quatre dies i una reducció del 15% en altres desplaçaments vinculats amb la feina. Així mateix, l'educació en línia evitaria el 20% de l'ús de vehicles privats i es reduiria la conducció per anar de compres en un 30%.
En els últims cinc anys, les concentracions mitjanes anuals de NO2 han excedit repetidament els valors màxims permissibles en algunes estacions de mesurament de l'AMB, provocant milers de morts prematures associades. Per això, Alba Badia, investigadora de l'ICTA-UAB i autora principal de l'estudi, recorda que "l'aplicació d'aquest últim escenari podria ser viable i realista en èpoques en què contaminació és molt alta, a l'estar basat simplement en la maximització del teletreball i la reducció d'altres desplaçaments vinculats a la feina o compres".
Article
Badia, A., Langemeyer, J., Codina, X. et al. A take-home message from COVID-19 on urban air pollution reduction through mobility limitations and teleworking. npj Urban Sustain 1, 35 (2021). https://doi.org/10.1038/s42949-021-00037-7