Art i Exclusió

Art i Exclusió

En l'Europa contemporània, l'art s'utilitza com a mitjà d'exclusió social: la cultura occidental ha construït narratives visuals i textuals que associen directament unes certes formes d'art amb temes controvertits com la demència, la diversitat funcional i el vandalisme. Utilitzant una terminologia obsoleta i arguments esbiaixats, el corrent principal de l'art (mainstream) qüestiona la legitimitat o autenticitat d'unes certes formes d'art i difon la idea que són inferiors a l'art acadèmicament reconegut. Per exemple, durant la seva història, l'art occidental ha elaborat conceptes com “black art”, “art brut”, “art degenerat” o “outsider art” per poder argumentar que les creacions d'aquests artistes no estan destinades a ser exhibides en galeries i museus convencionals. Això provoca que un àmbit que, per naturalesa, hauria de ser obert, tolerant i participatiu, com és el de l'art, es transformi en un espai restringit i jerarquitzant.

En desplaçar aquestes formes d'art a les perifèries, no sols es perpetua la discriminació, sinó també es priva al públic de perspectives úniques i poderoses. L'exclusió en l'esfera cultural limita la diversitat d'expressions artístiques disponibles per al gaudi i la reflexió del públic, impedint que s'enriqueixin amb l'amplitud d'experiències i punts de vista que aquestes obres podrien aportar. Amb la marginació d'uns certs estils artístics es contribueix al manteniment d'una única narrativa sobre què es considera valuós o digne d'atenció en el món de l'art. Superar aquestes idees preconcebudes i destacar el valor cultural i artístic d'aquestes obres és crucial per a la seva acceptació en l'àmbit cultural i patrimonial.

L'exposició "Art i Exclusió: 4 formes d'exclusió en l'art", evidència les dinàmiques d'exclusió pròpies de l'àmbit artístic en presentar el treball d'onze artistes que, per qüestions didàctiques, hem classificat en quatre categories: artistes amb malaltia mental, artistes amb discapacitat física, artistes autodidactes i artistes de carrer (“grafiters”). Tots ells comparteixen la seva passió per l'art, però també la sensació de no ser valorats d'igual manera que els creadors del mainstream.

"Art i Exclusió: 4 formes d'exclusió en l'art" busca desafiar les percepcions excloents, celebrant la diversitat en l'expressió artística i fomentant una reflexió crítica dins de la comunitat universitària, al mateix temps que ens anima a reflexionar sobre com les percepcions culturals i els estereotips esculpeixen la nostra comprensió de l'art. Els artistes que participen en aquesta mostra evidencien, a través de les seves obres, que el valor d'una creació no hauria d'estar subjecta a prejudicis socials (ni a etiquetes), sinó a la seva autenticitat i el seu impacte emocional. En aquest sentit, cada obra és un testimoni de la resistència artística davant la uniformitat, demostrant com la creativitat floreix fora de les restriccions de l'art acadèmic.

La mostra "Art i Exclusió: 4 formes d'exclusió en l'art" se celebra a la Universitat Autònoma de Barcelona, ja que les universitats exerceixen un paper crucial en la superació de l'exclusió en l'art, en proporcionar un espai per a la reflexió crítica i el diàleg obert. Mitjançant iniciatives educatives que promouen la inclusió i exposicions com aquesta, les universitats ajuden a superar les percepcions excloents arrelades en la nostra societat. En oferir un entorn on es valorin les trajectòries artístiques diverses, les universitats contribueixen significativament en la creació d'un món de l'art més obert a l'autenticitat i la diversitat creativa.

John Roberto

MARGINARTE

 

Dates: de l'11 de març al 3 de maig de 2024.

Horari: de dilluns a divendres de 10 a 17h.

Presentació: dimecres 20 de març, a les 12:30h, a l'Espai expositiu Sala Teatre UAB.

Lloc: Espai expositi Sala Teatre UAB. Edifici R (L'Àgora).